Back to top

Altet de Palau. Font de la Figuera. 2014

2014
{"lg-spa":"1. Introducción
La campaña de excavaciones correspondiente al ejercicio de 2014 ha sido realizada entre los días 23 de junio y 12 de julio. Los objetivos previstos eran los de ampliar la zona de excavación en el poblado de El Altet de Palau, siguiendo la delimitación de los muros localizados entre 2005 y 2013. Resumiendo lo que ha sido la evolución de los trabajos en el yacimiento, recordemos que durante la campaña de 2005 identificamos restos de varios muros y una potente estratigrafía que nos permitió la delimitación de los espacios de habitación y de trabajo en el asentamiento. Y también la posibilidad de reconocer diferentes niveles de ocupación para valorar la evolución del poblamiento en la Costera y la cronología propia del yacimiento. Con el interés añadido de contar con dos áreas bien definidas: el poblado de El Altet de Palau y una posible área de trabajo metalúrgico en el Arbocer, ambos contiguos e integrantes de un mismo asentamiento.
En posteriores campañas continuó la delimitación de los muros abriendo los cuadros adyacentes hacia el norte, este y sur del área excavada, afectando la actuación una gran zona donde se documentó la continuidad de los muros existentes, con la misma orientación; y la aparición de nuevos muros de cierre. Estructuras arquitectónicas en buen estado de conservación y dimensiones importantes, relacionadas espacial y cronológicamente entre ellas, que conforman tres ámbitos o espacios diferenciados con bancos de piedra, empedrados, pavimentos, etc. Además se localizó el muro de cierre que rodea el área más elevada del asiento, completada por su lado occidental, mientras que en la zona meridional de la delimitación del muro no está finalizada.
Al noroeste del yacimiento hemos detectado la presencia de potentes niveles arqueológicos documentándose un nivel de derribo; un posible muro de bancal asociado a los últimos niveles de empleo, con espacios acondicionados junto al muro perimetral; un nivel de ocupación formado por diferentes unidades estratigráficas, sobre un suelo de empleo que regulariza un espacio para preparar y acondicionar una zona plana. Y, encuadrando este espacio, un muro con un banco de trabajo paralelo que podría apoyarse o estar trabado con el gran muro perimetral del yacimiento. La campaña de 2014 se ha centrado en completar la delimitación de las estructuras y abrir en extensión el sector noreste del yacimiento continuando la delimitación de los espacios de habitación y el cierre por el lado norte.

2. Estratigrafia y restos constructivos
Durante la campaña de 2014 se ha realizado la excavación de los cuadros A-F / 5-6 y se ha completado parte del área abierta en 2012 y 2013, junto al muro de cerramiento en el noroeste del yacimiento. Además, se ha efectuado la retirada de la tierra acumulada por el cribado en la zona de cierre junto al gran muro, así como la limpieza y mantenimiento de las estructuras ya excavadas; y también se ha limpiado la vegetación tanto en el yacimiento como en el camino de acceso.
La campaña de 2014 ha proporcionado interesantes resultados vinculados a la definición y documentación de nuevos espacios de habitación y de comunicación en el sector norte y noreste del poblado; la nueva información en cuanto a los suelos de habitación a los que se encuentran placas quemadas, a modo de tortas; la presencia de nuevos materiales cerámicos, pesos de telar, moldes de fundición, etc. También en cuanto a la identificación de nuevos muros, bancos, empedrados y pavimentos, nivelación y acondicionamiento de la roca, etc.
La limpieza de los cuadros I-J / 10-11 y el desmontaje de un muro que habíamos llegado a considerar ficticio nos ha llevado a la identificación del muro UE 2120, vinculado al piso 1 del poblado y descartar también la existencia de una "cisterna" en el sector que, finalmente, queda definida como parte de la estancia 1 y de las remodelaciones efectuadas entre la primera y segunda fase de ocupación.
En resumen, las excavaciones muestran un espacio organizado en torno a dos estructuras: un gran muro perimetral o de cierre que rodea el área más elevada del asiento por su lado occidental y, en la parte central, la calle desde donde articula la estructura interna del poblado. Estas estructuras permiten reconocer tres ámbitos: el piso 1 (E.1), una calle central y, finalmente, un tercer ámbito con diferentes estancias de morfología cuadrangular.
En cuanto a los materiales recuperados, la vajilla cerámica presenta recipientes de forma variada destinada a uso doméstico. Del resto destaca la presencia de útiles metálicos ya elaborados y una industria lítica encaminada a la obtención de dientes de hoz para actividades agrícolas, además de molinos y manos de molinos.
En cuanto a las bases económicas, la producción agraria está centrada casi exclusivamente al cultivo de cebada vestida. Los restos de animales domésticos (74,2%) se imponen a las de animales salvajes (25,8%). La base principal la formaría un numeroso rebaño de ovejas y cabras, y algunos perros. El segundo lugar lo ocupan los bóvidos y équidos utilizados ambos para tareas de carga, aprovechando también los bovinos sus productos secundarios. La cabaña se completa con la presencia de cerdos. Y, entre las especies salvajes, los ciervos son la especie mejor representada, seguida de los conejos. Corzos, zorros, linces ibérico y gato salvaje aparecen de forma testimonial.
Los restos de madera carbonizada encuentros al poblado nos hablan de la vegetación leñosa que fue explotada en las inmediaciones del yacimiento. Esta estaría compuesta principalmente por encina o coscoja, pino blanco y un matorral de brezos, leguminosas, lentisco y enebros o sabinas; algunos robles y especies de ribera como fresnos, sauces o chopos.
Por otra parte, hay que señalar que se han documentado algunos restos humanos entre los escombros; y diferentes objetos en hueso, piedra pulida (afiladores de piedra arenisca y brazaletes), barro cocido, etc.
Las dataciones radiocarbónicas realizadas confirman la cronología de Bronce tardío. La primera de las muestras corresponde con un diente de Hordeum vulgare procedente del Estancia 3. El resultado de la datación fue de (Beta-260427) 3120 ± 40, que calibrada a dos sigmas ofrece un rango de 1460 hasta 1310 hay BC (3410-3260 hay BP), estableciéndose la máxima probabilidad en 1.410 cal BC. La segunda corresponde con otro grano de Hordeum vulgare aparecido en la calle central. El resultado de la datación fue de (Beta-327.994) 3120 ± 30, que calibrada a dos sigmas ofrece un rango de 1440 hasta 1.320 cal BC (3390 hasta 3270 hay BP), estableciéndose la máxima probabilidad en 1410 cal BC.","lg-vlca":"1. Introducció
La campanya d’excavacions corresponent a l’exercici de 2014 ha estat realitzada entre els dies 23 de juny i 12 de juliol. Els objectius previstos eren els d’ampliar la zona d’excavació al poblat de L’Altet de Palau, tot seguint la delimitació dels murs localitzats entre 2005 i 2013. Resumint el que ha sigut l’evolució dels treballs al jaciment, recordem que durant la campanya de 2005 identificarem restes de diversos murs i una potent estratigrafia que ens va permetre la delimitació dels espais d’habitació i de treball a l’assentament. I també la possibilitat de reconèixer diferents nivells d’ocupació per tal de valorar l’evolució del poblament a la Costera i la cronologia pròpia del jaciment. Amb l’interès afegit de comptar amb dos àrees ben definides: el poblat de l’Altet de Palau i una possible àrea de treball metal·lúrgic a l’Arbocer, ambdós contigus i integrants d’un mateix assentament.
En posteriors campanyes continuà la delimitació dels murs obrint els quadres adjacents cap al nord, est i sud de l’àrea excavada, afectant l’actuació una gran zona on es documentà la continuïtat dels murs existents, amb la mateixa orientació; i l’aparició de nous murs de tancament. Estructures arquitectòniques en bon estat de conservació i dimensions importants, relacionades espacial i cronològicament entre elles, que conformen tres àmbits o espais diferenciats amb bancs de pedra, empedrats, paviments, etc. A més es localitzà el mur de tancament que rodeja l’àrea més elevada de l’assentament, completada pel seu costat occidental, mentre que a la zona meridional la delimitació del mur no està finalitzada.
Al nord-oest del jaciment hem detectat la presència de potents nivells arqueològics documentant-se un nivell d'enderroc; un possible mur de bancal associat als últims nivells d'ocupació, amb espais condicionats junt al mur perimetral; un nivell d'ocupació format per diferents unitats estratigràfiques, sobre un sòl d'ocupació que regularitza un espai per tal de preparar i condicionar una zona plana. I, enquadrant aquest espai, un mur amb un banc de treball paral·lel que podria recolzar-se o estar travat amb el gran mur perimetral del jaciment. La campanya de 2014 ha estat centrada en completar la delimitació de les estructures i obrir en extensió el sector nord-est del jaciment continuant la delimitació dels espais d’habitació i el tancament pel costat nord.

2. Estratigrafia i restes constructives
Durant la campanya de 2014 s’ha realitzat l’excavació dels quadres A-F/5-6 i s’ha completat part de l’àrea oberta en 2012 i 2013, al costat del mur de tancament al nord-oest del jaciment. A més, s’ha efectuat la retirada de la terra acumulada pel garbellat en la zona de tancament al costat del gran mur, així com la neteja i manteniment de les estructures ja excavades; i també s’ha netejat la vegetació tant al jaciment com al camí d’accés.
La campanya de 2014 ha proporcionat interessants resultats vinculats a la definició i documentació de nous espais d’habitació i de comunicació al sector nord i nord-est del poblat; la nova informació quant als sòls d’habitació als quals es troben plaques cremades, a manera de tortes; la presència de nous materials ceràmics, pesos de teler, motle de fosa, etc. També quant a la identificació de nous murs, bancs, empedrats i paviments, anivellació i condicionament de la roca, etc.
La neteja dels quadres I-J/10-11 i el desmuntatge d’un mur que havíem arribat a considerar fictici ens ha portat a la identificació del mur UE 2120, vinculat a l’estança 1 del poblat i descartar també l’existència d’una “cisterna” al sector que, finalment, queda definida com a part de l’estança 1 i de les remodelacions efectuades entre la primera i segona fase d’ocupació.
En resum, les excavacions mostren un espai organitzat al voltant de dues estructures: un gran mur perimetral o de tancament que rodeja l’àrea més elevada de l’assentament pel seu costat occidental i, a la part central, el carrer des d’on s'articula la estructura interna del poblat. Aquestes estructures permeten reconèixer tres àmbits: l'estança 1 (E.1), un carrer central i, finalment, un tercer àmbit amb diferents estàncies de morfologia quadrangular.
Quant als materials recuperats, la vaixella ceràmica presenta recipients de forma variada destinada a ús domèstic. De la resta destaca la presència d'útils metàl·lics ja elaborats i una industria lítica encaminada a l'obtenció de dents de falç per a activitats agrícoles, a més de molins i mans de molins.
Pel que fa a les bases econòmiques, la producció agrària està centrada quasi exclusivament al cultiu d'ordi vestit. Les restes d'animals domèstics (74,2%) s'imposen a les d'animals salvatges (25,8%). La base principal la formaria un nombrós ramat d'ovelles i cabres, i alguns gossos. El segon lloc l'ocupen els bòvids i èquids utilitzats ambdós per a tasques de càrrega, aprofitant també dels bovins els seus productes secundaris. La cabanya es completa amb la presència de porcs. I, entre les espècies salvatges, els cérvols són l'espècie millor representada, seguida dels conills. Cabirols, raboses, linxs ibèric i gat salvatge apareixen de forma testimonial.
Les restes de fusta carbonitzada trobades al poblat ens parlen de la vegetació llenyosa que va ser explotada en els voltants del jaciment. Aquesta estaria composada principalment per carrasca o coscoll, pi blanc i un matoll de brucs, lleguminoses, llentiscle i ginebres o savines; alguns roures i espècies de ribera com freixes, salzes o pollancres.
D’altra banda, cal senyalar que s'han documentat algunes restes humanes entre els enderrocs; i diferents objectes en os, pedra polida (esmoladors de pedra sorrenca i braçalets), fang cuit, etc.
Les datacions radiocarbòniques realitzades confirmen la cronologia de Bronze tardà. La primera de les mostres correspon amb un gra d'Hordeum vulgare procedent de l'Estància 3. El resultat de la datació fou de (Beta-260427) 3120±40, que calibrada a dos sigmes ofereix un rang de 1460-1310 cal BC (3410-3260 cal BP), establint-se la màxima probabilitat en 1410 cal BC. La segona correspon amb altre gra d'Hordeum vulgare aparegut al carrer central. El resultat de la datació fou de (Beta-327994) 3120±30, que calibrada a dos sigmes ofereix un rang de 1440-1320 cal BC (3390-3270 cal BP), establint-se la màxima probabilitat en 1410 cal BC"}
Back to top