Les societats caçadores i recol·lectores. Nova sala permanent

  • 18-12-2020

La sala de Societats caçadores i recol·lectores del Museu de Prehistòria de la Diputació de València

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ens ofereix en la sala dedicada a les societats caçadores i recol·lectores els testimonis materials de les primeres gents que van habitar les terres valencianes. La presentació d’aquests testimonis es el fruit de la intensa labor desplegada pel Servei d’Investigació Prehistòrica i el seu Museu des de la seua creació, en 1927, que comprèn les campanyes d'excavacions, les recerques interdisciplinàries i els treballs de conservació i difusió. Tot això es tradueix en les col·leccions del Museu, de gran valor científic i patrimonial, com són les restes antropològiques, els utensilis de pedra o d’os, les creacions artístiques, la fauna i la flora, que ens parlen directament i indirecta d'aquelles societats i el seu món.

La recerca sobre la Prehistòria valenciana ha canviat de manera substancial en les últimes dècades, sent necessari actualitzar el discurs expositiu amb una posada al dia de les troballes arqueològiques, des dels nous corrents investigadors. La sala de Societats caçadores-recol·lectores és un espai on es propicia la reflexió, l'educació i l’oci cultural de qualitat. Un espai de trobada i diàleg entre el visitant i l'objecte, amb una museografia comunicativa que incorpora audiovisuals, mòduls manipulables i il·lustracions científiques.

La sala de Societats caçadores-recol·lectores comença amb un espai dedicat als inicis de l'Arqueologia valenciana, quan l'impuls del SIP i el seu Museu va ser clau en la construcció del coneixement de la Prehistòria autòctona i també de la mediterrània peninsular.

L'àmbit dedicat a l'origen de la humanitat ens porta al desenvolupament del procés d'hominització a l’Àfrica, fa 7 milions d'anys. Allí tenen lloc els fets més rellevants en l'evolució dels homínids: transformacions físiques, desenrotllament de les capacitats tecnològiques, canvis socials, etc., que condueixen a les preguntes sobre què és el que ens fa humans, o, d'on venim i com és l'herència de l'Homo sapiens.

El tercer àmbit ens introdueix en el Paleolític a les terres valencianes, que ací reuneix testimonis des de fa uns 350.000 anys, fins al final del plistocè entorn de 12.000 anys abans del present.

El discurs s'articula seguint dos eixos expositius. D'una banda, el discurs diacrònic dels paisatges canviants, amb la reconstrucció dels diferents ecosistemes que se succeeixen. Això comprèn l'exposició d'una part de la important col·lecció paleontològica i del conjunt dels fòssils humans, entre els quals cal destacar les restes adscrites als neandertals de la Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, la Cova Negra de Xàtiva i la Cova Foradada d'Oliva.

L'altre eix es desenvolupa de la mà dels importants jaciments paleolítics valencians, origen de les col·leccions i objecte preferent de la recerca científica: Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, Cova Negra de Xàtiva, Abric de la Quebrada de Xelva, Cova de les Malladetes de Barx, Cova del Parpalló de Gandia i Cova del Volcán del Faro de Cullera. S'hi aborden aspectes transversals referits al comportament dels grups humans, com la socialització i la dimensió dels grups, les qüestions de gènere o la transmissió del coneixement, així com aquells aspectes de les seues formes de vida relacionats amb l'apropiació del territori, l’ús i control del foc, l'hàbitat, la tecnologia, la caça i la recol·lecció, les creences i les manifestacions artístiques.

La sala dedica un espai central com a nexe d'unió i lloc de reflexió entre el món neandertal i el món sapiens, en el qual es pretén interactuar amb el visitant i fer-lo partícip dels debats i interrogants que la recerca científica planteja en el moment actual. Per què van desaparèixer els neandertals? Som tan diferents?

El recorregut finalitza amb la contemplació d'aquelles creacions artístiques que ens situen davant la gran complexitat del món simbòlic d'aquestes societats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior. Les manifestacions artístiques testifiquen la diversitat de creences, com també els adorns corporals. L'exemple més important de tot això són les plaquetes pintades i gravades de la Cova del Parpalló de Gandia, un dels principals conjunts d'art moble prehistòric d'Europa.

El Museu de Prehistòria de València ens convida a visitar-lo i a gaudir de l'aventura de la Humanitat, a detenir-nos en la contemplació dels seus fons arqueològics, a valorar la profunditat del temps, i a sentir la proximitat d’aquella humanitat passada.
Back to top