Muntanyeta de Cabrera

 

La Muntanyeta de Cabrera (Torrent, l'Horta) és un poblat de l’Edat del Bronze descobert el 1925 per Nicolau Primitiu Gómez-Serrano i excavat per Mariano Jornet Perales a instàncies d’Isidro Ballester Tormo, director aleshores del SIP. Els treballs, pioners en terres valencianes, és realitzaren al mes d’abril de 1931.

L'estudi d'aquest jaciment (publicació de 1956) va ser rellevant en la definició del Bronze Valencià, diferenciat de la cultura del Argar duta a terme per Tarradell (1962 i 1969).

Les estructures localitzades durant la seua excavació van ser identificades com una muralla i un departament adossat, amb importants troballes materials que ens permeten datar-lo en el Bronze Ple, com a ceràmica decorada, puntes de bronze, dents de falç de sílex i objectes d'os prismàtics per a la fabricació de botons. En els voltants es va trobar una xicoteta cova d'enterrament.

El poblament de l'Edat del Bronze a la comarca de l'Horta, plana litoral del Túria, ocupa zones de l'interior, en xicotetes elevacions que circumden aquest pla litoral. És el Cas de Muntanyeta Cabrera, des del qual es domina el pla del riu i l'Albufera.

Amb un emplaçament ben destacat de les terres baixes que ho envolten, considerat característic dels poblats del Bronze Valencià, aquest poblat és un exemple de la profunda modificació del paisatge causada per les transformacions agrícoles, les obres públiques i la cada vegada major urbanització del sòl.
Back to top