Arte paleolítico = Art paleolític
[page-n-1]
ARTE PALEOLITICO
A finales del Paleolítico Medio algunas líneas o trazos grabados sobre huesos muestran un estadio prefigurativo
del arte. Pero es durante el Paleolítico
Superior, en torno al 30.000 antes del
presente, cuando las primeras manifestaciones artísticas nos sitúan ante el [estimonio de la gran capacidad de abstracción del hombre prehistórico.
Los grandes conjuntos de arte rupestre deben entenderse como santuarios
donde la iconografía utilizada, con
una ordenación preconcebida de las
especies y signos, nos remite a la complejidad del pensamiento prehistórico.
El hombre primitivo representaba las
figuras o símbolos mediante el dibujo
silueteado de las formas, el cual podría
estar caracterizado o rellenado interiormente. Estas representaciones se
conseguían mediante dos técnicas diferentes: la pintura y el grabado. Para la
primera de ellas se empleaban colorantes naturales tales como ocre, óxido de
manganeso, hierro y sangre, que eran
triturados y mezclados con aglutinantes como leche, claras de huevos o grasas animales, aplicándose con "pinceles" de plumas, mechones de pelo o fibras vegetales. Para el grabado se utilizaban lascas y buriles de sílex.
En el arte prehistórico valenciano
podemos distinguir entre el arte parietal, conservado en las paredes de las
cuevas, y el arte mueble que aparece
sobre diferentes objetos de la cultura
material de la época: azagayas, alisadores, huesos y placas de piedra.
Dentro del arte mueble, la Coua del
Parpalló de Gandia constituye un punto
de referencia fundamental. En ella han
aparecido cerca de cinco mil plaquetas
grabadas y pintadas, un centenar de
huesos decorados, además de una industria lítica completa y bien estudiada
del Paleolítico Superior. En estas plaquetas los animales son los motivos
más frecuentes. Algunos detalles, como
el pelaje, la cabeza, las orejas y la cornamenta, permiten la identificación de
diferentes especies: bóuidos, cérvidos,
équidos y cápridos. Junto a estos temas
naturalistas aparecen signos abstractos:
puntuaciones, reticulados, rectángulos
y serpentiformes interpretados como
símbolos mágicos o sexuales, o incluso
abstracciones de los temas zoomorfos.
Otros conjuntos valencianos de arte
mueble proceden de la Cova de les
Mallaetes de Barx, la Cova Matutano
de Vilafamés, la Cova del Barranc de
l'lnfern de Fleix, el Tossal de la Roca
de la Vall d'Alcal6 y la Cova de les
Cendres de Teulada.
Os de la Cova del Parpalló, de Gandia. Les
troballes de I'art moble en aquest jaciment
permeten una datació absoluta,ja que es troben
en nivells arqueolbgics ben datats. Així
mateix, la quantitat d'aquestes possibilita que
s'establesca I'evolució estilística des del
Gravetii fins al Magdalenii.
Hueso de la Cova del Parpalló de Gandia. Los
hallazgos de arte mueble en este yacimiento
permiten una dotación absoluta al encontrarse
en niveles arqueológicos bien datados.
Asimismo, su importante cantidad posibilita
establecer la evolución estilística desde el
Gravetiense hasta el Magdaleniense.
Cova Fosca, de la Vall d'Ebo. Primer santuari
parietal localitzat en les nostres terres que
confirma que hi havia vincles entre la regió
mediterrinia i les altres irees &Europa
occidental. Cabsencia de restes parietals
valencianes anteriors a aquest descobriment
es podria deure solament a condicionaments
geolbgics del paisatge valencii.
Cova Fosca, de la Val1 d'Ebo. Primer santuario
parietal localizado en nuestras tierras que
confirma la existencia de vínculos entre la
región mediterránea y las restantes áreas de
Europa occidental. La ausencia de restos
parietales valencianos anteriores a este
descubrimiento podría deberse tan sólo a
condicionamientos geológicos del paisaje
[page-n-2]
ART PALEOL~TIC
Al final del Paleolític Mitji algunes Iínies o tracos gravats sobre
ossos mostren un estadi prefiguratiu
de I'art. Pero és durant el Paleolític
Superior, cap al 30.000 abans d'ara,
quan les primeres manifestacions
artístiques ens situen davant del testimoniatge de la gran capacitat d'abstracció de I'home prehistbric.
Els grans conjunts d'art rupestre
s'han d'entendre com si foren santuaris on la iconografia utilitzada,
amb una ordenació preconcebuda de
les especies i els signes, ens remet a
la complexitat del pensament prehistbric.
L'home primitiu representava les
figures o els símbols mitjancant la
Cova del Parpalló, de Gandia. Superposició de
dos cervids corrent (Solútrio-Gravetia).
Cova del Parpalló, de Gondia. Superposición de
dos céroidos corriendo (Solútreo-Gravetiense).
silueta de les formes, que podia estar
caracteritzada o pintada interiorment. Aquestes representacions
s'aconseguien amb dues tecniques
diferents: la pintura i el gravat. Per
a la primera d'aquestes s'utilitzaven
colorants naturals com, per exemple,
I'ocre, I'bxid de manganés, el ferro i
la sang, que eren triturats i mesclats
amb aglutinants com la Ilet, les clares d'ous o els greixos animals, i
s'aplicaven arnb "pinzells" de plomes, flocs de cabell o fibres vegetals.
Per al gravat s'utilitzaven resquills i
burins de sílex.
En I'art prehistbric valencii podem
distingir entre I'art parietal, conservat en les parets de les coves, i l'art
moble que apareix sobre diferents objectes d e la cultura material de
I'epoca: atzagaies, allisadores, ossos i
plaques de pedra.
Dins d e I'art moble, la Cova del
Parpalló de Gandia constitueix un
punt de referencia fonamental. Hi
han aparegut prop de cinc mil plaquetes gravades i pintades, cap a cent
ossos decorats, a més d'una indústria
Iítica completa i ben estudiada del
Paleolític Superior. En aquestes plaquetes els animals són els motius
més frequents. AIguns detalls, com el
pelatge, el cap, les orelles, la cornamenta, permeten la identificació
d'especies diferents: bovids, cervids,
equids i ciprids. Al costat d'aquests
temes naturalistes apareixen signes
abstractes: puntuacions, reticulats,
rectangles i ser~entiformes,i n t e r ~ r e
tats com a símbols migics o sexuals
o, fins i tot, abstraccions dels temes
zoomorfs.
Altres conjunts valencians d'art
moble procedeixen de la Cova de les
Mallaetes de Barx, la Cova Matutano
de Vilafamés, la Cova del Barranc de
1'Infern de Fleix, el Tossal de la Roca
de la Val1 d'AlcalA i la Cova de les
Cendres de Teulada.
45
[page-n-3]
ARTE PALEOLITICO
A finales del Paleolítico Medio algunas líneas o trazos grabados sobre huesos muestran un estadio prefigurativo
del arte. Pero es durante el Paleolítico
Superior, en torno al 30.000 antes del
presente, cuando las primeras manifestaciones artísticas nos sitúan ante el [estimonio de la gran capacidad de abstracción del hombre prehistórico.
Los grandes conjuntos de arte rupestre deben entenderse como santuarios
donde la iconografía utilizada, con
una ordenación preconcebida de las
especies y signos, nos remite a la complejidad del pensamiento prehistórico.
El hombre primitivo representaba las
figuras o símbolos mediante el dibujo
silueteado de las formas, el cual podría
estar caracterizado o rellenado interiormente. Estas representaciones se
conseguían mediante dos técnicas diferentes: la pintura y el grabado. Para la
primera de ellas se empleaban colorantes naturales tales como ocre, óxido de
manganeso, hierro y sangre, que eran
triturados y mezclados con aglutinantes como leche, claras de huevos o grasas animales, aplicándose con "pinceles" de plumas, mechones de pelo o fibras vegetales. Para el grabado se utilizaban lascas y buriles de sílex.
En el arte prehistórico valenciano
podemos distinguir entre el arte parietal, conservado en las paredes de las
cuevas, y el arte mueble que aparece
sobre diferentes objetos de la cultura
material de la época: azagayas, alisadores, huesos y placas de piedra.
Dentro del arte mueble, la Coua del
Parpalló de Gandia constituye un punto
de referencia fundamental. En ella han
aparecido cerca de cinco mil plaquetas
grabadas y pintadas, un centenar de
huesos decorados, además de una industria lítica completa y bien estudiada
del Paleolítico Superior. En estas plaquetas los animales son los motivos
más frecuentes. Algunos detalles, como
el pelaje, la cabeza, las orejas y la cornamenta, permiten la identificación de
diferentes especies: bóuidos, cérvidos,
équidos y cápridos. Junto a estos temas
naturalistas aparecen signos abstractos:
puntuaciones, reticulados, rectángulos
y serpentiformes interpretados como
símbolos mágicos o sexuales, o incluso
abstracciones de los temas zoomorfos.
Otros conjuntos valencianos de arte
mueble proceden de la Cova de les
Mallaetes de Barx, la Cova Matutano
de Vilafamés, la Cova del Barranc de
l'lnfern de Fleix, el Tossal de la Roca
de la Vall d'Alcal6 y la Cova de les
Cendres de Teulada.
Os de la Cova del Parpalló, de Gandia. Les
troballes de I'art moble en aquest jaciment
permeten una datació absoluta,ja que es troben
en nivells arqueolbgics ben datats. Així
mateix, la quantitat d'aquestes possibilita que
s'establesca I'evolució estilística des del
Gravetii fins al Magdalenii.
Hueso de la Cova del Parpalló de Gandia. Los
hallazgos de arte mueble en este yacimiento
permiten una dotación absoluta al encontrarse
en niveles arqueológicos bien datados.
Asimismo, su importante cantidad posibilita
establecer la evolución estilística desde el
Gravetiense hasta el Magdaleniense.
Cova Fosca, de la Vall d'Ebo. Primer santuari
parietal localitzat en les nostres terres que
confirma que hi havia vincles entre la regió
mediterrinia i les altres irees &Europa
occidental. Cabsencia de restes parietals
valencianes anteriors a aquest descobriment
es podria deure solament a condicionaments
geolbgics del paisatge valencii.
Cova Fosca, de la Val1 d'Ebo. Primer santuario
parietal localizado en nuestras tierras que
confirma la existencia de vínculos entre la
región mediterránea y las restantes áreas de
Europa occidental. La ausencia de restos
parietales valencianos anteriores a este
descubrimiento podría deberse tan sólo a
condicionamientos geológicos del paisaje
[page-n-2]
ART PALEOL~TIC
Al final del Paleolític Mitji algunes Iínies o tracos gravats sobre
ossos mostren un estadi prefiguratiu
de I'art. Pero és durant el Paleolític
Superior, cap al 30.000 abans d'ara,
quan les primeres manifestacions
artístiques ens situen davant del testimoniatge de la gran capacitat d'abstracció de I'home prehistbric.
Els grans conjunts d'art rupestre
s'han d'entendre com si foren santuaris on la iconografia utilitzada,
amb una ordenació preconcebuda de
les especies i els signes, ens remet a
la complexitat del pensament prehistbric.
L'home primitiu representava les
figures o els símbols mitjancant la
Cova del Parpalló, de Gandia. Superposició de
dos cervids corrent (Solútrio-Gravetia).
Cova del Parpalló, de Gondia. Superposición de
dos céroidos corriendo (Solútreo-Gravetiense).
silueta de les formes, que podia estar
caracteritzada o pintada interiorment. Aquestes representacions
s'aconseguien amb dues tecniques
diferents: la pintura i el gravat. Per
a la primera d'aquestes s'utilitzaven
colorants naturals com, per exemple,
I'ocre, I'bxid de manganés, el ferro i
la sang, que eren triturats i mesclats
amb aglutinants com la Ilet, les clares d'ous o els greixos animals, i
s'aplicaven arnb "pinzells" de plomes, flocs de cabell o fibres vegetals.
Per al gravat s'utilitzaven resquills i
burins de sílex.
En I'art prehistbric valencii podem
distingir entre I'art parietal, conservat en les parets de les coves, i l'art
moble que apareix sobre diferents objectes d e la cultura material de
I'epoca: atzagaies, allisadores, ossos i
plaques de pedra.
Dins d e I'art moble, la Cova del
Parpalló de Gandia constitueix un
punt de referencia fonamental. Hi
han aparegut prop de cinc mil plaquetes gravades i pintades, cap a cent
ossos decorats, a més d'una indústria
Iítica completa i ben estudiada del
Paleolític Superior. En aquestes plaquetes els animals són els motius
més frequents. AIguns detalls, com el
pelatge, el cap, les orelles, la cornamenta, permeten la identificació
d'especies diferents: bovids, cervids,
equids i ciprids. Al costat d'aquests
temes naturalistes apareixen signes
abstractes: puntuacions, reticulats,
rectangles i ser~entiformes,i n t e r ~ r e
tats com a símbols migics o sexuals
o, fins i tot, abstraccions dels temes
zoomorfs.
Altres conjunts valencians d'art
moble procedeixen de la Cova de les
Mallaetes de Barx, la Cova Matutano
de Vilafamés, la Cova del Barranc de
1'Infern de Fleix, el Tossal de la Roca
de la Val1 d'AlcalA i la Cova de les
Cendres de Teulada.
45
[page-n-3]