L’Abric de l’Escurrupènia (Cocentaina, Alacant). Enterrament múltiple de cremació del Neolític IIB

[page-n-167]
ARCHlVO DE PREHlS1'ORIA LEVANTINA
Vol. XX (VaI~nei • • 1990)

JOSEP LLuís PASCUAL BENITO'
L'ABRIC DE L'ESCURRUPÈNIA (COCENTAINA, ALACANT).
ENTERRAMENT MÚLTIPLE DE CREMACIÓ DEL NEOLÍTIC IIB
1.

LOCALITZACIÓ I DESCRIPCIÓ

L'Abric de l'Escurrupènia s'obri en l'aiguavessant oriental de la Serra de Mariola, a
645 m. s.n.m. (1), en la base d'una cinglera rocosa lineal orientada cap al NE., de la qual
comença un con de dejecció sobre «La Plana_, ampla extensió lleugerament basculada
cap a l'Est, on conecta amb les terrasses del marge esquerre del riu d'Alcoi (o Serpis).
L'abric té una llargària de 9 metres per una amplària màxima de 4 m., mentre que
l'altura osciUa entre 1 i 2 m. D'un dels extrems ix un mur de 1'20 d'amplària, que paral.lel a la visera va fin s a la meitat de l'abric, del qual només es conserva la primera filada, feta amb blocs sense desbastar, que s'assenta en part enla base rocosa (fig. 1).
La seua superficie, pràcticament plana, presenta una lleugera inclinació cap al SE.,
mentre que a partir d'un metre de la linia de visera, comença una forta pendent que
arriba als peus de la Plana, salvada en algun temps per bancals i actualment totalment
coberta de vegetació baixa.
Pel mateix abric passa una senda i en l'actualitat és utilitzat esporàdicament com a
refugi d'excursionistes i caçadors com mostren les res tes de fogueres i els cartutxos
d'escopeta allí trobats.
Malgrat el seu petit tamany, l'abric té una ampla visibilitat, especialment des de les
terres baixes de la Plana, al presentar la part superior del tallat en què s'obri una coloració rogenca que contrasta fortament amb la calcària gris de la resta del mateix.

• ~t cie PmU.t6ria i Arq...Joo&ia, UniYeraitat de Valk>cia. 460lIO Vallnda.
(1) CoordenacI. UTM : YH203933. F'uJ.Io; 29-32 (821) Alcoi. ~ Qeocd&oòel ~14. 1987.
En temoll1" ~I.I al J ...... ..,..,.,.e1 !.aPl' GeoI6eico de ~pal\Io (fUlla cl'AkoO. IGME. Jobdrid, 1975.

-167-

[page-n-168]
2

J. LI.. PASCUAL

- ----,

-- ----" --'

,-

,-

--

--

.-

\o-

.- -

,

---

./
'0.I

,
Fi,. I_Pla.ota i tecei6 de l'Abric de l'EMlurrupènla. La lI:ona puntejada indica el lloc de major concentracl6 de trobaDes.

[page-n-169]
L'ABRIC DE L'ESCURRUPÈNIA

lI.

,

ACTUACIONS ARQUEOLÒGIQUES

L'Abrie de l'Escurrupènia fou descobert eom a jaciment arqueològie en la primavera
de 1983, quan membres del Centre d'Estudis Contestans trobaren per superficie algunes deixalles de sílex i ossos humans molt fragmentats, Un any més tard exeavaven en
la zona central de l'abric una superficie de 2 per 1'5 m., arribant a una fondària màxima de 0'50 m, junt ala paret, presentant la base rocosa un fort buçament cap a eUa.
En març de 1986, durant la primera campanya de prospecció dins del projecte d'investigació que sobre .,l'origen de l'hàbitat estable en poblats" dirigeix J, Bernabeu, realitzàrem una petita intervenció durant dos dies en el jaciment, Començàrem netejant
tota la superficie del sediment fi i polsós que la cobria, observant que immediatament
apareixia la base rocosa en la major part de l'abric excepte en la zona contigua a la paret W.
En eixa zona, a l'excavar els primers 5 cm. va aparéixer la base rocosa de l'abric,
quedant sedimentació només en un petit badall junt a la paret i al fons de les irregularitats del sòl, arribant fins a una fondària màxima de 14 cm.
El sediment era fi, de color marr6-grisenc, amb abundant fracció de petit i mitjà tamsny, i petits carbons dispersos. El material va eixir molt fragmentat, sense cap concentració significativa i com pletament desordenat, amb alguns petits fragments de
ceràmica a tom en la base de l'escassa sedimentació excavada.
Donada ¡'alteració sedimentària i l'homogeneïtat cronològica de la quasi totalitat
dels materials de les dues actuacions arqueològiques, hem optat per estudiar-los de
forma conjunta (2),

III. ELS MATERIALS ARQUEOLÒGICS
Els materials recuperats presenten un alt grau de fragmentació, en la major part
dels casos produïda per acció del foc,
1.

LA CERÀMICA

No s'ha pogut reconstruir cap forma ceràmica amb les poques restes recuperades,
entre les quals hi ha fragments d'almenys quatre recipients diferents:
- 3 fragments atípics pertanyents a un gran recipient, amb dos cordons horitzontals para1.1els, llisos. Pasta cuidada amb desengreixant de petit tamany, Superffcies exterior i interior espatulades de color rogene (f:ig.2: 1).
- Fragment de vora amb el llavi engrossit per l'exterior. Pasta no cuidada amb
abundant desengreixant de petit tamany. Superficie alterada pel foc, gris (fig,2: 3).
- Petit fragment de vora arrodonida, Pasta cuidada amb escàs desengreixant de
petit tamany, Superficie allisada, marró (fi.g.2: 2),

(2)

Material. di_i......... n .1

Cen~

d'Estudi. Cm!IM1.&DlI, P. L Comtal, Cocentaina (A1..IlJIl). r:.ctuaci6 d. 1963 00 ....... al Oi. ri
au

d'm,.;"""" de .. mp del C.E.C.

-169-

[page-n-170]
•

J. LI.. PA8CUAL

. :,;.:.....

/ ".,..... ,.: ..

....... ,
.

,"

.- ':', ' " ..

3

Fi,. 2--Abric de 1'Eee\lJT\l~ni.: cerUoJca.

-170-

[page-n-171]
L'ABRIC DE L'ESCURRmNlA

•

10 petits fragments atípics de les mateixes caracterlstiques que l'anterior, alguns afectats pel foc.
- Un petit fragment de ceràmica molt fina i cuidada, amb la superficie brunyida,
fosca, de tacte sabonós.
A més dels fragments de ceràmica a mà, també se'n recuperaren quatre realitzats a
torn, de cronologia medieval o posterior.
2.

LA INDÚSTRIA LITICA EN SILEX

S'han inventariat un total de 106 restes de sílex, de les quals, 93 corresponen a
l'utillatge i 13 al material de talla,
L'utillatge Utic presenta un alt grau de fragmentació produida per acció del foc. Més
de la tercera part del conjunt està fortament alterat per cremació, especialment pel que
respecta a les fulles, amb abundants escamacions i vores totalment defonnades .
Els colors dominants, producte de l'acció del foc, són el negre, diverses games de
gris fosc, marro i rogenc. En les peces millor conservades, hi ha sflex translúcid rosat,
melat i blanquinós-groguenc.
Tipològicament l'utillatge recuperat és el següent:

FULLES
Fraga. medials retocats:
Fragments medials:
Fragments proximals:
Fragments distals:
Escames:

6
34
4
1
28

(fig. 3, 21-22-23).
(fig. 3, 24).

(fig. 3, 25).

PUNTES DE FLETXA
Romboïdals:
Romboïdal, monyons lat.:
Romboïdal de base ampla:
Triangular amb peduncle:
Foliàcia:
Asimètrica:
Fragments:

2
1
2
2
1
1
9

(fig.
(fig.
(fig.
(fig.
(fig.
(fig.
(fig.

TRAPEZIS
Simètric:
Asimètric:
Amb una vora còncava :

1
1
1

(fig. 3, 17).
(fig. 3, 18).
(fig. 3, 19).

TRUNCADURES
Simple obliqua:

1

(fig. 3, 20).

ASCLES RETOCADES,

1

(fig. 3, 16).

3,
3,
3,
3,
3:
3,
3:

- 171 -

5).
13).
1, 12).
2,14).
15).
4).
6·11).

[page-n-172]
•

J. LL. PASCUAL

3

·

4 5

. :- /.~~~-~ .'- ~ ,&-~ '~-ID
6

7

8

9

10

11

.~ ,,-~ ~~.~
14

15

16

12

- --' &j-~ !s J":

.c--::>-

1.

20

22

23

24

25
!

Fi,.

z--..-.,.
21

S.-Abric de l'Eaeurrupèn.l.a: ,ne%.

!

[page-n-173]
L'ABRlC DE L 'ESCURRUPÈNIA

7

El grup tipològicament millor representat dins l'utillatge el constitueixen les fulles,
encara que tots els efectius corresponen a fragments de llargària inferior als 30 mm.
Les amplàries oscil.len entre els 27 i els 16 mm, i la gruixària entre 3 i 5 mm. L'acció de
foc sobre les vores de les fulles ha esborrat els possibles retocs. Només en sis fragments
se n'ha conservat, directe i continu, quatre de retoc pla, un simple i un altre marginal,
S'observa també en algunes vores millor conservades l'absència de retoc.
Les puntes de fletxa també estan ben representades i altament afectades pel foc.
Constitueixen un grup prou homogeni morfològicament i tipomètricament. 1btes presenten retoc pla, bifacial i cobrent, havent-ne 6 peces amb retoc cobrent parcial en una
cara, una d'elles amb córtex. En dos exemplars les vores superiors estan dentades. Les
conservades senceres tenen una llargària entre 30 i 33 mm.
Dels trapezis , un té retoc a doble bisell , pla en la cara superior, i els altres retoc
abrupte, directe, igual que la truncadura obliqua sobre fulla.
L'ascla laminar retocada, de sOex melat, presenta el taló llis, retocs marginals, alterns i bilaterals que li donen una forma trapezol·dal.
Del conjunt del sOex de talla, només una ascleta es troba afectada pel foc, estant-ne
constituït per:
- 1 nucli informe, amb dos plans de percussió. Blanquinós.
- 7 ascles de petit tamany, talons plans i puntiformes. Blanquinoses o de color melat. Una d'elles afectada pel foc.
- 4 trencalls de petit tamany.
- 1 resquill de sOex melat.
3. ELS OBJECTES D'ORNAT PERSONAL
A ) Pedra

Penjoll acanalat:
Penjoll prismàtic:
Penjoll triangular:
Penjoll amb engrossiment basal:
Perles de collar:
Bitroncoooniques (pedra verda):
Bitroncocòniques (calcària blanca):
Discoïdal gran (pedra negra):
Discoïdals:
Esclat amb incisions:

1 (fig. 4 :
1 (fig. 4:
1 (fig. 4:
1 (fig. 4:
1
16
1
10
1

(fig.
(fig.
(fig.
(fig.
(fig.

4:
4:
4:
4:
4:

1).
2).
3).
4).
5).
8).
17).
9).
6).

El penjoll acanalat està realitzat sobre pedra blanquinosa polida; presenta el cap
esfèric, amb un ressalt al voltant de l'orifici, i el cos recte de secció circular,
Del mateix tipus de pedra blanquinosa polida, potser calcària local , estan fets la
resta del conjunt si n'exceptuem 2 perles de collar, encara que el penjoll triangular, l'esclat amb incisions i algunes perles discoïdals presenten un color negre o gris fosc , producte de la combustió.
- 173-

[page-n-174]
J. LL. PASCUAL

8

-mm

~- ®

,

,

, ,

V

,

é) ,

-(i) -OO _@ - a» ,@_~~

,Q -D

8

7

9

10

11

12

,.

,
lO

14

,.

1
1

'.

13

20

~J~ -~-J ~~-i - ]- E~- -Q- ,~, ,@
[
~ =,
~
~
=
•

-

, ,

l

@

@
29

30

24

,

-

l_

-[lV @
'
,,

~

,,
@

_

26

27

, ,

,

,

31

'c=»
25

23

~ 22

21

,

\

33

'

,'[]
v,

-~-

,

,'

, ,
@

,,
,

,

0
3.

,

3.

,

,

28

l

'

,

,

,

=

31

3'

32
Fig. .f,.-Abrio de l'E.eurrupènia: pedra (1-9), cerimica (11).11), pettina (l2-13) i " (14-38).

- 174-

,

- ', )1\ I , ,
" \1, I~'!

[page-n-175]
L'ABRIC DE L'ESCURRUPÈNlA

9

El tamany de les perles de collar discoïdals osciUa entre els 6'5/3 mm. de diàmetre i
1/3 mm. d'espessor.
Més uniforme és el tamany de les perles bitroncocòniques amb 718 mm. de diàmetre
i 415 mm. d'espessor.
La perla de pedra verda (esteatita?) té la particularitat de presentar la secció transversal hexagonal, mentre que la perla discoïdal de pedra negra podria ser de micacita.
E ) Os

Penjolls acanalats :
PenjollB de caní geminat cérvol:
Penjoll amb engrossiment basal:
Agulles de cap
Fragments proximals
- Cap engrossit:
- Base recta secció aplanada:
Fragments medials
- Secció aplanada:
- Secció circular:
- Secció còncavo-convexa:
- Secció plano-convexa:
- Secció hexagonal:
Fragments distals
- Secció circular:

5 (fig. 4: 14-18).
3 (fig. 4: 20).
1 (fig. 4: 19).

1 (fig. 4: 21).
2 (fig. 4: 22-23).
57
49
7
5
1

(fig.
(fig.
(fig.
(fig.
(fig.

4:
4:
4:
4:
4:

24-24-27).
32-35).
26).
28).
36).

2 (fig. 4: 30-31).

Apuntats (frags. me
Amb canal medular:
Secció subtriangular:
Punx6 tibia conill. Frags. distals:

2 (fig. 4: 37).
2 (fig. 4: 38).
2

Destaquen del conjunt ornamental en os els 5 penjolls acanalats, dels quals 4 estan
calcinats. Només un en conserva la base, recta. Un altre, de cos circular, presenta part
del cap de secció rectangular. Les incisions que conformen les acanaladures s6n de diferent fondària, donant-se la particularitat que un penjoll presenta la incisió contínua,
helicoïdal (fig. 4: 15).
També es troben cremats, amb un color negre intens, els 3 penjolls realitzats perforant la zona apical de geminació de canins de cérvol.
El penjoU amb la base lleugerament engrossida, realitzat sobre fragment d'os amb
la superficie totalment facetada per abrasió, recorda morfològicament les geminacions
de cérvol.
S'han recuperat més d'un centenar de fragments pertanyents a agulles de cap (o
..varetes»), peces apuntades. de vores paraI.1eles, totalment facetades per abrasió, generalment transversal. Presenten un alt grau de fragmentació. El fragment més llarg
conserva 33 mm., mentre que la majoria només té entre 11 i 20 mm. La causa de la
-175-

[page-n-176]
J. LL. PASCUAL

10

fragmentació n'és evident, ja que la quasi totalitat dels fragments estan calcinats. La
cremació també ha deformat alguns fragments al produir curvatures. com s'observa en
els de secció còncavo-convexa, la cara còncava dels quals presenta senyals d'abrasions
transversals realitzades quan eixa faceta era plana.
Les agulles de cap més nombroses són les aplanades, amb seccions lenticulars o subrectangulars. d'espessor uniforme (entre 1 i 2 mm.) i amplària que varia entre 3 i 13
mm. Només s'han trobat dos fragments amb el cap recte, aplanat.
Els fragments d'agulla de secció circular, amb diàmetres entre els 6 i els 2 mm., presenten la superficie polida, excepte en pocs casos en què s'observen senyals d'abrasió
transversal.
Destaca del grup de fT8gments medials d'agulla el que presenta UDa secció hexagonal, amb acurades facetes aconseguides per abrasió transversal.
Els classificats com apuntats, són fragments longitudinals de diàfisis que només
presenten senyals d'abrasió en la cara ventral .
e}

Petxines marines
eolumbeUa perforada:
Trivia perforades:
Frag. Glycymeris:
Frag. eardium:
Gasteròpod indet.:

D)

1 (fig. 4: 12).
10 (fig. 4: 13).
1
1
1

Ceràmica
Dues perles de collar. Pasta gris i superficie cuidada. 11 x 4 i 8 x 5 mm. respectiva-

ment (fig. 4: 10·11).
4.

ALTRES

- Fragment de plaqueta de pedra. Superfície llisa. rasposa. de color rogenc. Forma
quadrangular irregular (197 x 180 mm.) amb una amplària de 20 mm.
- Dos petits fragments de plaqueta com l'anterior. pero de 8 mm. d·amplària.
- Quatre fragments de Rlssil d'esponja o coral, de cos cilíndric amb estries i abultaments espiculars.
- Un petit jacint, varietat de zircó de color roig, coneguda popularment com ..dimoniet..
5.

LES RESTES HUMANES

Són les més nombroses del registre, presentant majoritàriament un estat de cremació total, amb colors que varien des del blanc de calç. passant per diverses games del
gris (cendra, marró, blavenc.... ), fins al negre carbó.
A més de les peces dentàries, que Blai ClaqueU estudia en aquest mateix volum i
que han permés de conéixer el nombre mínim d'individus (14: 7 menors de 12 anys, 3
entre 13-20 anys, 3 entre 21-40 anys i 1 major de 40 anys), es recuperaren:
-176-

[page-n-177]
li

178 fragments de crani de gruixàries diverses.
5 fragments de mandíbula.
546 fragments de tam any entre 1-5 cm., reconeixent-se'n de diferents ossos
llargs (fèmurs, radis, MU, Mtc i falanges ), i de cabotes de fèmur, costelles, vèrtebres i
pelvis.
- 1.220 fragments indeterminats inferiors a 1 cm.
- 22 fr agments escassament afectats pel foc o no cremats, entre els quals s'han
identificat falanges, Mt. i costella.
6.

LES RESTES DE FAUNA

El registre faunístic ha estat escàs, presentant una gran fragmentació i, a diferència de les restes humanes, no es constata en ell cap indici de cremació.
R. Martínez Valle ha fet la identificació d'aquells fragments que el seu estat de conservació ho permetia:
- 8 d'ovicàprids (fragment d'apòfisi espinosa, vèrtebra toràxica , falanges, molars
de llet i d'exemplar adult).
- 1 de bòvid (fragment de molar superior).
- 8 de conill (radi, calcani, pelvis).
21 d'aus (ossos llargs).
3 d'ofidis (vèrtebres).
3 fragments de diàfisi. Indeterminats.
1 petit fragment de mandíbula. Indeterminat.
Les restes d'aus presenten les típiques fractures produïdes per les egagròpiles de
rapaces nocturnes, a les quals probablement pertanyen també les vèrtebres d'ofidi .
A més, hi ha unes poques restes que presenten clares marques de rossegador (una
resta de coniJl i el fragment de mandíbula indeterminada), o de gossos (els 3 fragments
de diàfisi indeterminada).
Igualment s'han recuperat un total de 99 estelles pertanyents la mftior part a diàfi~
sis indeterminades.

N.

COMENTARI SOBRE ELS MATERIALS

L'Abric de l'Escurrupènia, pel caràcter secundari i múltiple de l'enterrament i pels
materials que formen part de l'aixovar funerari, s'enquadra sense dificultats en el Neolític Im, horitzó cultural que ocupa quasi tot el IU miI.1enari, des d'aproximadament el
2800 a.C. fins a l'aparició de les primeres ceràmiques campaniformes, etapa que corres~
pon a l'Eneolític precampaniforme d'anteriors sistematitzacions (3).
La ceràmica, com generalment passa en la major part de les coves d'enterrament, és
escassa i no s'ha pogut reconstruir cap forma que permeta la comparació amb les recentment recuperades als poblats pròxims de Jovades i Niuet. En general els fragments

u..

(3) J . BERNABEU, I. GUlTART i J .
PASCUAL: . El NI V.Jeneiano d'*'- ~ del NeolJti ........ iWl ... PnlU.IDI'i.Io I.otnnti.ruo, XVIII , Vlllet>r:ia, liI88, ~ 159-180.

[page-n-178]
J . LI.. PASCUAL

l2

ceràmics de l'Escurrupènia presenten un millor estat de conservació, apreciant-se una
major qualitat en les pastes i el tractament de la superficie, potser explicables per la diferent sedimentació de les terres baixes. Els cordons horitzontals llisos els trobem en
Jovades (4), mentre que no trobem als poblats ceràmica fina i cuidada com el petit fragment de )'Escurrupènia de característiques tècniques similars a les de les ceràmiques
esgrafiades, pròpies del Neolític llA.
La indústria lítica presenta poca variabilitat. L'associació fulles-punte s de fletxatrapezis-tnlncadures està present en moltes de les coves d'enterrament múltiple pròximes. En la Vall d'Albaida trobem aquests elements en l'Almud, Camí Real i Barranc del
Castellet, i als jaciments alcoians de Llometes i Pastora (S). Encara que no hi ha trapezis, les coves contestanes del Racó Tancat i Tancada presenten un component semblant
quant a puntes de fletxa (6), a l'igual que succeeix a la Cova de la Barsena (7).
Tampoc no falta cap dels elements lítics de l'Escurrupènia als poblats pròxims de
Jovades i Niuet, així com als nivells inferiors d'Ereta (8). Es tracta d'un conjunt lític
que pel component trapezoïdal i l'absència de puntes de fletxa de peduncle i aletes destacades pot considerar-se antic dins l'horitzó pre-campaniforme.
Respecte als elements d'ornat, les agulles de cap són les més nombroses, especialment els fragments medials. La falta de la major part dels extrems de les de secció circular, impedeix conéixer el tipus de cap. En coves sepulcrals de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida trobem variats dissenys en la confecció dels caps, fixos o
mòbils, llisos o decorats amb acanaladures trans versals com els penjolls. En canvi sí
que s'han trobat alguns extrems proximals de les agulles de secció aplanada que presenten el cap llis no diferenciat. Les agulles de cap planes o «varetes» poden arribar a
medir més de 20 cm. i són un element freqüent en els aixovars valencians i murcians,
apareixent en ocasions amb el cap decorat amb mosses laterals (9).
Per al penjoll triangular de pedra, el paral.lel més pròxim el trobem en Jovades
(10). També n'hi ha documentats a Blanqwzares, on també hi ha un penjoll pri smàtic
rectangular (11), i a Ereta (12), encara que es un tipus que perdura fin s a ¡'Edat del
Bronze, almenys al SE. penins ular (13).
Els penjolls de base engrossida realitzats tant en pedra com en os recorden els fets
sobre canins geminats de cérvol, als quals semblen imitar. Els canins geminats de cérvol perforats cobreixen una ampla cronologia, coneixent-se'n des del Paleolític Superior
( ol)

(5)
(6)
(7)

(8)
(9)

(10)

(11 )
(2)
nS)

u..

J.
PASC!UAL: _Lo. Jov&dee (Cooant.aina. Alacanl). Hlbiul del NeoUtic FiftIII """"eatruetureol _.MI., Iltca I f _ . Albeni. 2. Cocentaina. 1989. plp. 9-62.
J . JUAN-CAllANlU.ES i J . CAlUlON.\:.Loo
de l'Almud (Sal . .... t.. Vall d'Alba;d.ool. U .. en _.. t muttiple ~tico.
El EneolIticoen el Pal. Valenci ..... , Al"';, 1986. pt,p, 5 1-63.
J . Ll.. PASCUAL.: .LM _ . ~ de tAlbeni (C-taina, Al-"U. El poblament de t.. vaU MlU-- del riu d'AIoDi dW1lnt el
m mll.1enari a c. .. P.LA.VAlquntum. 2 1, Valencia, 1988, pq., 1(1$.168.
J. SELO.\: .Eua........... Itn el..-I» de t.. Bu.dla, tbulIn.o de ~manaa WielulUo~. JUllU Superior de Esao • ..c>one.y
Antigüedadee. IU, Madrid, 1931.
O. FLETCHER:.lA EreU del l'edt-epI(Na-...ria, Val~. ÀldIiYO de Prehiatorie J..e\oantifta, IX, ValeftCia. 1961 .
J . R. GARCtA DEI. TORO; .LM UamadN .arillao de h _ d.IOII enttrnmienl.Oil b~ eolecti... del E..... lftico del J.A"ante
.paAoI: Tipoloef& morl~e hi~ furw:ignal., El l':neDlftico en el Pm Valencieno, Akoi, 1986,~. 167. UU.
J. I.L. PASCUAL i I. GUITAll'r. .t.e.Jo.. adel. c-nt.tl ...., 1967., ~"";ona e rqueo!llgiquea de lla!vamenl a t.. ComuniUt Valen·
ci&nlIl98-4- I988.Il. lnte .....neio... ",raia. Valtncia, 1990, pt,p. 63-67.
A. ARRlllAS, .El ejuar del .. cu ...... eepu~ de 1001 Blanqul~arw de Ubor (l'duma).. Memori ... de 101 Mu _ Arquooldgicoo
Pro.,.jncialu, XlIl·XIV, l'd.drid, 1962,
B. MART1 , .EI Eneo!lti_, N_tno H"Unu., Valentia, 1980, plp, 126.1110.
E. ; 1.. SIRtT:.lAI FI_... ..t.dfll del Meta! en el SIn'Hte de Eap.fta •• S._IoM., 1890, pq. 187, Im. XXllI. 37 ,

c.m.

-178-

[page-n-179]
L'ABRIC DE L'ESCURRUptNIA

13

fins a l'Edat del Bronze. En pedra coneixem un exemplar en la Cova de l'Or (14) i uns
altres dos en la Cova de les Cendres, tots en contextos estratigràfics del Neolític I cardial,
Més interessants des del punt de vista cronològic semblen ser les perles bitroncocòniques de pedra verda, de gran dispersió per tota la península i una cronologia admesa
des de finals del IV a mitjans del 10 mil.lenari a.C. (15).
Dins del conjunt ornamental destaquen els sis penjolls acanalats. Per al de cap globular realitzat en pedra no hem trobat cap paral.lel en la Pemnsula Ibèrica. En pedra
se'n coneixen al Llenguadoc durant el Neolític Final i Calcolític, encara que entre els
exemplars francesos no n'hi ha amb cap globular, abundant més els d'os (16),
En canvi, els penjolls acanalats en os són un dels elements caracteristics dels aixovars funeraris del Neolític IIB, amb una distribució geogràfica que comprén el Sud de
la província de València, la d'Alacant i Múrcia, havent-se senyalat la seua presència a
Portugal (17) i també a Castelló de la Plana (18).
L'exemplar de Castelló no pot prendre's en consideració per presentar diferències
morfològiques quant al tractament, tamany i forma de les acanaladures, a més de la
seua procedència d'una vessant del '!bssal de Castellet, jaciment amb materials del
Bronze Final (19).
A finals dels cinquanta G. Nieto donava una llista de 25 penjolls acanalats documentats en una vuitena de coves funeràries: 9 exemplares en Barsella, 8 en Pastora, 3
en Blanquizares, 2 en Cehegin i un en Loma de los Pregrinos, L10metes i Barranc del
Castellet (20).
Des d'aleshores s'ha duplicat el nombre de jaciments amb penjolls acanalats, sempre dins la mateixa àrea geogràfica (fig. 5). En la comarca del Comtat, a més dels sis
exemplars d'Escurrupènia, se n'han documentat tres a Racó Tancat, un a Tancada (21)
i Bolumini i dos a En Pardo (22). En la vessant septentrional de la Serra del BenicadeU, on tambe es troba Barranc del Castellet, n'ha aparegut un altre a la Cova de l'Almud (23). La comarca costanera de La Safor s'incorpora també a la zona de dispersió
d'aquests penjolls al trobar-ne sis en Bolta (24) i un a la Solana de l'Almuixich (25).

(I.) B. MARTf et aIii.' .cov. de l'Or (I!e.u.rr&, Alk.ant.e). \\:>l li •. Tra~ v.rio» del &rrieio de Innetipc:ión PrelWotóriea, 66, v.·
IeDCi., 1980.
(11$) A.. M.' MUÑOZ: oSopultuno del CIobo&o del Plomo~, MUJdto~. ~eI ck ~ru.tori., ~ 2. Mw-ei • • pq-. 28.
( 18) lL BARGE: _La ~ du n60Iilhlque a..c:ien.u dalut de l'lp da meuo ... ... LaquecIoo. c.N J Ul., Pub, 1982, pq. 122.
( 17) G. NIETO: oCoIpn""" '1 ..bezq doII.tllJer con deeorsci6a -...ladfo: au cliW'ibt.>c:i6n en t.. Penínaut.. Ibúi_. Atchi .... ck PnJUtc>.
n. Lev""tm.. VIII, V.t~ncia. ll1G9,,ac.. I2li-I4I.
A. M.' MUÑOZ:. El EDeoIftico et! ~l Pm V.w..¡ ..... , Mun::;... ArqueolocUo del P.&o VIl1m<:i&oo: ~ '1 ~ .... Elz.
1965, pq. 93.
(18) NIETO: Op. eU. . . - 17, pq. 129.
(19) 1". UI'EVE: · Un pobIado de t.. primI.. EdM. del Hierro en t.. PI .... d. c..~ .. Ampuri.u, VI, Buce~ 1944. P'P- 1.1· 11$4.
(20) NIETO: Op. eU. n.ot.. 1 1.~. 1290131.
(21) PASCUAL: Op. cU. ...... 8.

(22) J . BERNABEU: -El y ....

leRa., 19M.

........ en el P.&o Valeociano-. -rr..~ V.n.- \hI &rvicia de ln.....t.ipc:ión Prehi,tOri.., 80, VI'

eD\~r

(23) JUAN-CABANlLLES i CARDONA: Op. ~it. MU. 6.
(24) BERNABEU: Op. cito nou. 22, fl¡. 2<1 .
(21$) J . APARleiO, V. GURREA I S. C I..IME ~ · C.IU. u.;¡ueol6gieoo de I. Wo ... ¡ ... tituto de El tudioo CoIII.,...[H AlronlO el Vi~,

Oandle, 1983.

pq. 71.

-179-

[page-n-180]
14

J . LL. PASCUAL

•

t

••

.............

..

..

FI,. l5.-Jacimenta del Sud del Pat. Valencià i MÚl'ela amb penjou. acanalat.:
1. Cova Bolta (Gandia). - 2. Cova del Barranc de C•• tellet (Carrioola). - 3. Cova d e l'Almud
(Salem). - 4, Cova de la Solana de l'Almu.hdch (Oliva). -15. Cova Bolum.ini (Alfafara). - 6.
Abric de l'Eacurt'upèola (Cocentaina). - 7. Cova del Racó Tancat (Cocentaina). - 8. Cova
Tancada (Coce nUdna). - 9. Cova de les Llometea (Alcoi). - 10. Cova d'En Pardo (Planea). 11. Cova de la p ..tora (Alcoi). _12. Cova de la BIlI'IJeUa (la Torre de lea Maç.nea). - 13. L'Al·
cúdia (Els ). _ 14. 1.oma de IOl Peregrino. Wguaua). - 111. Peña Kubl •• Cueva del HUlIlo
(Cehegín). - 18. B lanquiz~ de Ubor (TotBoa). - 17. El Capitain CLore.).

-180-

[page-n-181]
L'ABRIC DE L'ESCURRUPÈNIA

15

Més al Sud destaquen els exemplars de l'Alcúdia (26) i El Capitan (27), al ser els únics
documentats en jaciments d'hàbitat. El d'Elx ompli el buit que hi havia entre els jaciments valencians i murcians, mentre que el de Lores és el penjoll trobat més al Sud.
El Límit meridional el trobem en les conques hidrogràfiques del Segura i Guadalentin, mentre que pel Nord no apareixen més enllà de la Vall d'Albaida i de La Safor. És
significativa en eixe sentit l'absència d'aquests tipus de penjoll en Ereta, jaciment del
qual es coneixen més de dues mil peces d'os treballat.
Interessa destacar la concentració de jaciments en les comarques de l'Alcoià i El
Comtat situats a l'inici dels relleus que voregen la xarxa de drenatge del riu d'Alcoi
(Serpis), precisament on es troba l'Escurrupènia i on es comptabilitzen 23 dels 50 penjolls acanalats que coneixem. Fora d'aquest nucli són poques les coves que han donat
sis o més exemplars: Bolta i Barsel1a. Més al Sud, a Elx i als jaciments murcians,
aquests penjolls apareixen sense formar concentracions significatives i sempre en escàs
nombre.
Respecte a la cronologia dels penjolls acanalats, els exemplars portuguesos són considerats antics dins l'Eneolític mentre que a Múrcia apareixen tant en jaciments considerats Eneolític Antic com en altres on s'associen a materials metàl.lics i campaniformes, si bé en aquest segon cas són jaciments d'ampla cronologia en els quals no s'han
pogut individualitzar els diferents enterraments (28). Aquesta problemàtica és extensible a alguns jaciments valencians on apareixen associats a elements campaniformes.
La major part, però, procedeixen de contextos de l'Eneolític Inicial i Ple (NIIB), pel que
la seua perduració durant l'Horitzó Campaniforme resulta dubtosa (29),
En definitiva, l'aixovar de l'Escurrupènia presenta uns materials homogenis que
semblen haver-se dipositat amb poca diferència cronològica malgrat el nombre d'enterrats, podent considerar-lo com un conjunt tancat pertanyent a una fase inicial del Neo-Iftic Im (ca. 2800-2500 BC), abans de la introducció dels primers elements metàl.lics.

V.

EL RITUAL FUNERARI

Encara que comptem amb abundants jaciments funeraris del III mil.lenari BC al
País Valencià, són escassos aquells en què s'haja pogut estudiar la disposició de les deixalles humanes i individualitzar els diferents enterraments, al trobar-se sediments
generalment remoguts per diverses causes. Moltes de les coves han estat freqüentades
esporàdicament des que adquiriren la condició fune rària fins a l'actualitat, segon es
desprén de les restes ibèriques, romanes, medievals o actuals que, sempre en escassa
quantitat, ban oferit, sense oblidar les excavacions clandestines que molt sovint han
patit. De totes formes, el propi caràcter múltiple dels enterraments pot haver estat la
causa que trobem les restes humanes desplaçades del seu lloc original per buscar espai
per als successius dipòsits.
(26) BERNABEU, Op. ci/. DOUI 22, pl¡. 26.
(21) M.· M. AYALA, -Aportaci6n al ... tud;o de I... fdol ... caloolfticOll de Murcia •. ADate. de PTehl5lori. y Arqueo1oef., l, Murci., 1986,

pq.. 23-32, fir. ~k .

NúÑOz: Op. ci/. nou. 17.
(29) BERNASEU, Op. ci/. nota

( 2$)

22,~.

99.

-181-

[page-n-182]
16

J. LI.. PASCUAL

El ritu més documentat en els enterraments durant l'horitzó pre-campaniforme és
la inhumació secundària en cavitats naturals, normalment de petit tam any i dificil accés, on es dipositaven bossades o paquets d'ossos, seleccionats previa descamació del
cadàver, donada l'absència de parts significatives de l'esquelet (30).
En alguns casos s'han trobat inhumacions primàries. En la Cova de les Llometes,
les excavacions efectuades en les darreries del passat segle descobriren 18 esquelets en
posició fetal, havent un penjoll acanalat entre els elements d'aixovar conservats. Poste·
riorment, en un badall al fons de la cova era trobat un crani humà i un punxó biapuntat de coure (31).
En Barsells, sota el nivell superior d'enterraments primaris al ll arg de les parets de
la cova, amb botons de peñoraci6 en ..V" i anells de plata, n'hi havia un altre amb restes humanes fragmentades (32).
En la Cova del Barranc del Castellet també hi ha noUcies de la troballa d'un esquelet en posició decúbit supí en la part superior, mentre que en la capa inferior les restes
humanes es trobaven desordenades i fragmentades (33).
En la mateixa posició decúbit supí es trobaren els inhumats a Cova Santa (Vallada,
València) durant l'Horitzó Campaniforme, associats a restes d'animals domèstics interpretats com ofrenes alimentàries (34).
Les inhumaciones primàries de la Cova del Pic (Carcaixent, València) pertanyen
també a un moment avançat del III mil.lenari (35).
En l'estat actual de la investigació és dificil explicar la forta diferència ritual que
trobem entre l'Escurrupènia i les inhumacions primàries trobades en altres jaciments
(Llometes, Barsella, Barranc del Castellet) amb elements d'aixovar pertanyents al mateix horitzó cronològic. En tot cas, són jaciments excavats abans del primer quart de segle i on no s'ha pogut individualitzar els diferents enterraments i aixovars entre els
quals hi ha també objectes metà1.lics i, en tots el casos, les inhumacions primàries són
posteriors a les secundàries. En l'Escurrupènia, l'estat de les deixalles humanes ens indica que ens trobem davant uns fragments ossis que són el producte d'una cremació total i prolongada, amb altes temperatures i abundant llenya, d'ahí l'estat de calcinació
en què ens han arribat.
La diferent coloració dels fragments advoca perquè no totes les cremacions, o no totes les parts de cos d'una mateixa cremació, patiren el mateix grau de combustió. Els
fragments de la calota craniana són els que presenten major diversificació de tamany i
color (blanc total , grisos, negre), havent-ne inclús algun sense cremar. Aquestes diferències -també observades en les restes òssies d'incineracions de Camps d'Urnespoden respondre a l'explosió del crani durant la cremació del cadàver, per donar eixida

(30) E. PLA: . ... ....,.,.,¡,. de Ribera (Cullen, V.Jenc:ia}.. ArdU ... de Prehia&oria IAvanti .... VII. Va\eneirl, 19M, ~ 2).64.
(31) V. PASCUAL: . HaJ.J.uao. ~en leo! Uometeo tAlcorJo. ""'hi... de ~ Lennti.na, X, VaJ..,.;.., 1963, pq. 44(32) 8E.LOA: Op. àL DOla 7. plp. 60-61 .
(a3J I. BALLES'l'ER: . t.. ~.pulcnl de CamI Real v.u.;d.aJo. Archi... de Preh~ Le....tina, I, Valeoo:ilo, 1929, Ñ- 49.
(Sol) 8 . MAR11: .... Con SanUI (V.n.da, VallODda)o.. ArdU ... de PrehiHori.I IA..... ti .... XV. ValencUo. 1981. plp. 169-19&.
(SIl) oM.' J . DE PEORa:.LM _
d'etltenaJnent eneoIltiquea: t.. eo.. del Pic (Cvc.W:"t, Valt:ncia).. El EDeoUtiat!!ll el Pal. Valenciano, AJeai. 11186, pq. 72.

-182-

[page-n-183]
L'ABRIC DE L'ESC URRUPÈNlA

17

als gasos produïts pel calfament de la massa encefàlica , amb la dis persió dels fragments i la consegüent combustió incompleta d'alguns d'ells (36),
També l'aixovar funerari fou exposat a la cremació, La fragmentació de les peces lítiques i la calcinació de molts objectes d'os no deixen dubte.
Les poques restes de fauna recuperades no presenten senyals de cremació. Només
les restes d'ovicàprids i el molar de bòvid podrien haver format part del dipòsit funerari, però convé recordar la possible utilització posterior de l'abric com a tanca de ramat,
fet que podria explicar la presència de les restes d'ovicàprid i la remoció del dipòsit.
En l'Escurrupènia, doncs, tenim documentat un ritu que presenta semblances amb
els contemporanis (dipòsit secundari, múltiple) però una diferència fonamental: la cremació del cadàver (o dels seus ossos) junt als objectes d'aixovar abans de la deposició
definitiva en l'abric funerari . Aquest tret, de forta transcendència cultural , contrasta
amb la homogeneïtat que tenen els elements de l'aixovar amb els d'altres enterraments
del perlode. Hi ha, però, altres jaciments funeraris valencians en els quals s'ha assenyalat la presència de restes humanes cremades:
En terme de Cocentaina trobem en la Cova del Racó Tancat 7 peces dentàries cremades d'un total de 154 (37), i en la Cova del Negre hi ha cremats parcialment dos
fragments d'ossos llargs i altres quatre petits fragments amb cremació total (38).
En Barsella, el P. Belda ens ha deixat testimoni de restes humanes carbonitzades i
d'altres parcialment afectades pel foc, com també passa amb alguns elements de l'aixovar (fragment d'ídol pla, llavors carbonitzades) (39).
En Llometes, es parla de l'existència de «varis ossos humans i un crani a trossos
cremats. (40).
En Bolumini es descriu un «crani humà amb els ossos de la cara en l'interior de la
bòveda craniana i amb senyals d'haver patit forta cremació. , associat a un punxó sobre
tíbia de conill, una espàtula, tres perles de collar i un ídol oculat (41).
També en el nivell IV de la Cova de la Recambra (Gandia) s'anomenen «restes humanes cremades. (42).
En la Cueva de las Lechuzas (Vtllena), entre els ossos humans desordenats que rodejaven quatre cranis sense mandíbula, n'hi havien alguns cremats (43).
Més a l Sud, s'ha constatat la cremació en la Cueva de Roca (Oriola), on la presència
d'«ossos humans oberts longitudinalment i carbonitzats. féu pensar Vilanova en la
pràctica de l'antropofàgia (44). En Peña Roja es trobà, segons Furgús, un «esquelet

(36) J . M. REVERTE: . l'ootibllldl.dee de eetudio antropol6gico 7 po.Ieopatol6p:o de WmllII.I.CionMo. Necr.lpolil celt.iboliricu. 11 Sim.... i
....... \011 Celtibe1"o1o, Zar'flOQ., 1990, pl¡r. 333.
(37) B. C LOQUEI..L ; M. AC UIU.R: . Pie .... denlariü e;neo!C
t>cN ton modi fi<*:ionCllartillc:iaL.o. Alberri, 2, Cocentaina, 1989, p6¡-. M .
(38) P.o\SCUAL: Op. dl. DOta 6. p6¡-. 150.
(39) BELDA: Op. ril. DOta 7, plp. 21. 36 i 39.
(.o) R. VlCEDO: . Hinor\a Ik Aleo)t ., ... ~. Alcui . 1920-22, pla. 7S.
(a l) V. PASCUAL: .Un nll_ fdolo oeulado de la
de BoIumi.ni WW.... Alican ... ~. AtclQ"" dol PrehiMoria Lenntina. VI. Valentia. 1967, ...... 7-12.
(2) APAJUCIO, C URREA i CLIMENT; Op. ril. DOta 25. pla. US.
(43) J . M. SOLER: . El E.-lft.ito ... V\llefta (Aliean ... ~. Dep. H.' Antigua. Uni.-eraidad d. Valenda . Serie Arqlleol6Pca, 7. Valenci&.
1981. pq. 37.
(<<) R. SORlANO: . Nota . . . . el EneoIftieo .,loaoriCel>Cll citi pobIamiento de la Edad del B _ ... la ~ BÇa del8eKw"a-. El E ......
olftieo et> el h e. V.1endano, Aleni, 1986. pla. 1.0.

o..e...

- 183-

[page-n-184]
J . LL. PASCUAL

"

complet sobre estora d'espart amb les falanges de mans i peus i les vèrtebres afectades
pel fo<>, associat a un gran «ganivet". de sílex i ceràmica amb ungulacions (45).
A la resta de la Península Ibèrica també s'ha comprovat aquesta pràctica funerària,
especialment en coves d'enterrament i megalits eneolítics de la regió de Múrcia: dolmen
de Bagil, sepulcres de Murviedro i Cabezo del Plomo, coves de Blanquizares, Represa,
Peña Rubia (46) i Sagrada I (47).
Així mateix la cremació més o menys intensa de les restes humanes es constata en
contextos megalítics d'Almeria (Millares, Almizaraque, Barranquete, Cabecico de Aguilar) i de Granada (regió de Gorafe) (48), en Portugal, País Basc, Submeseta septentrional i en Madrid (Cueva de Juan Barbero) (49), en algunes cistes i dòlmens catalans (50)
i als dòlmens de Provença (51), tractant-se en tots els casos de jaciments de cronologia
pre-campaniforme.
També als enterraments en sitja del Baix Guadalquivir apareixen algunes restes
humanes cremades (52).
En definitiva, pot afirmar-se que la cremació parcial i, amb menor freqüència, la
cremació total o incineració, fou una pràctica funerària correnta en gran part de la
Península Ibèrica durant el III mil.lenari BC, fenomen al qualles darreres comunitats
neolítiques valencianes del Sud del Xúquer no escapen.
L'origen d'aquesta pràctica és difícil de precisar al no conéixer els enterraments del
IV mil.1enari. La cremació parcial és possible que es remunte al primer Neolític, donada la presència de «senyals de foc .. en un crani incomplet pertanyent a l'enterrament
doble de caràcter secundari localitzat en una escletxa de la Cova de la Sarsa (53).
Respecte al caràcter secundari dels enterraments, estiguen o no cremades les restes, necessiten de la descamació prèvia dels cadàvers abans del dipòsit definitiu de les
restes tal com les trobem en les coves sepulcrals.
No s'han trobat testimonis sobre la forma en què es duria a terme la descamació
dels cadàvers. De fer-ho exposant les despulles a l'aire lliure trobaríem en els ossos senyals produïts per animals carronyers, evidència només constatada a BarseUa (54). En
aquest sentit, l'aparició en alguns enterraments de cremacions parcials, podria obeir a
tècniques de descamació i reducció dels cadàvers.

(<15) SORlANO: Op. ci/. ~ «. pq. 14 lo
(461 MUÑOZ, O cu. pou. 17. pq. 88.
.)!;
J. F. IDANEZ: .Indneración ~a1 Cn 101 "nU...an>ient08 coleetiYOl eneoUtitOI del Sudeete e6~I •. AetaB de la M~ Redonda
lIObno Megalitiemo Peni",u1ar. Madrid. 1986. plp. 165-161.
(41) J . J . EIROA; . Noticia preliminar de la I .' C.mpaJ\. de ucavaei6n .rqueol6¡¡iea en el poblad<> de 1. SaJud y en Cuev. Sagrada I
(Lorea), Murri ... Anal", de Prehiato'" y Arqueologt:., 3. Mura •• 1987. pia. 13.
(48) IDJ.ÑEZ: Op,
pou. 46. pàg. 1&6.
(49) M. I. MARTJNEZ NAVARRETE: . El c:omienzo de la metahug;. en 1. pn:winda de Madrid: la _
y ce ...... da J uan Barbero mel~. Madrid~, Tra~ de J'r1,hiato .... 41, plg, 36.
(11IlJ L. PERICOT: ·Lot .. puk:n:I. megalltiO)ll eatala...,. y la cultura piI'enaiea •. l ....titu.to de EetudiOll Pirenaic:olo. Preh.i.8toria y Arque...
lneCl. 4. Baroelona. 19M!, pt.g. 157.
(Sl) R. JOUSSAUME : .Dea Dolme", pour l~ morU. t.e. ml!g.tliW_ ~ traven I~ monde •. Paris, 1985. p1g. 184
(52) O. OONSOR:.t.e. Cn!oni". agrieol", prl:-romlÍne& de la Vallée du ~~. Re"""Arehéologiq~. XXXV. Paris. 1899. pia. 34.
(!>a) V. CASANOVA: . El ent.emunien\ll dobla de la Cova de 18 Sa ..... (Bocairent, Valeocia)o. An:hivo de Pre~b>ria Levantina, XV. Va·
lenaa, 1978, pàg. 3<1.
(54) BEt.OA: Op. cif. nnta 1 . pàg. 39. menciona )'uiau.nda d'QMOII hu ....... . amh evidenu tenyalo d'baver catat mouegau., perll no
preciaa li "" tracta de I". inhutnacio", primhiea. ~ de I.. quat. no ""ta..... " c:oberte!l de aedimentació. pel que JIOI!"eren ha·
ve""" dipoo¡ut e"ouperlrcie amb la conscgllent expooici
eu.

- 184-

[page-n-185]
19

L'ABRIC DE L'ESCURRUPÈNlA

Tampoc res no sabem sobre els llocs triats per a la descarnació dels morts i la posterior selecció i recollida de les restes òssies. En alguns casos de cremació, cap la possibilitat que aquesta fóra realitzada a ¡'interior del sepulcre, fet constatat a Murviedro
(Lorca, Múrcia) on s'ha plantejat la hipòtesi que els cadàvers es cremaren dues vegades, una en algun lloc fora de la tomba i una altra al seu interior (55). No sembla ser
aquest el cas de l'Escurrupènia, donada l'escassa presència de carbons i pedres cremades al jaciment,
Potser amb aquest procés de reducció tinguen relació la presència d'alguns fragments humans en contextos d'hàbitat: un fragment de crani del nivell III d'Ereta (56),
un fragment de parietal del fossat de Marges Alts (57) i tres peces dentàries de l'Arenal
de la Costa (Ontinyent) (58). Tret també constatat al poblat murcià de El Prado (Jumilla) on ossos humans disseminats per les diverses àrees del jaciment apareixen barrejats amb restes faunístiques de consum càrnÏc (59).
Són encara moltes les llacunes que tenim als jaciments funeraris, especialment
aquelles relacionades amb les pràctiques rituals, que només podran omplir-se amb futures investigacions. La cremació total o incineració de l'Escurrupènia, junt a altres
manipulacions post-mortem de restes humanes (60) són exponent de la complexitat espiritual del Neolític IIB .

VI .

L'ABRIC DE L'ESCURRUPÈNIA EN EL CONTEXT CRONO-CULTURAL
DE LA ZONA

Conseqüència del projecte d'investigació que sobre l'origen de l'hàbitat estable en
poblats portem a efecte en les comarques de l'Alcoià i El Comtat des de 1986. tenim a
l'abast una ampla documentació sobre els assentaments humans des del Neolític a
l'Edat del Bronze (61).
És durant el Neolític HB quan es constata una forta expansió del poblament, donant-se una ocupació estructurada del territori basada en el model de «poblats oberts ..
que arriben a assolir extensions considerables, superior en ocasions a les 10 Ha. , situats en les terres planes pròximes als rius, com pot observar-se en el marge esquerre
del riu d'Alcoi entre les poblacions de Cocentaina i Muro (fig. 6).
La prospecció exhaustiva d'eixa franja de 4 Km. a la vora del riu d'Alcoi (La Plana).
limitada pel ponent per la Serra de Mariola, als peus de la qual s'obre l'Abric de "Escu(M) IDAÑEZ: Op. rit. nota 411. pic". 187.
(58) FLETCHER: Op. ril. nota 8, pq. 12.
(G7) ,J. LL PA8CIJAL: _El r. - d. M..-- Alt. (M uro, Alecant ).. Xoc. Congrao NKional d. ArquoolQjJle (Cutell6n, 1987),

z......,u..

1 989.~ . na.

(M) ,J. LL PA.SCUAL i A. RIBERA: . An!n.al de le c..ta (Ontin,..,t. la Vall d'Albaida). 111
68_. ~"..:Io ... Arqueolllciqueo de ..Iva·
_ nl a la ComunlUOt VIlIenciane 1984-1 988. Il. InterYencione rv.noJ... VIllbc:ia. 1990, ,.... 171.
(69) P. A. I.I!.LO I M. ,J . WALQUl:R: . t - rfttol humtnOll diJpt..- en el uenUmienlo eneolltico de El fTad,o de ,Jumillr. (Murcia)..
An.te. de Preh.istorie y ArqueoloKfa, 3. Mun:ia. 1981. ¡olp.. 105-109.

m..

(80) CLOQUE1.J..: Op.
nGuo37.
(8 t) ,J. BERNABEU, I. CU1TART i ,J. LL f ASCUAL: .Refl~ en _

11 patrdn de uenUlmiln\.O . .. el f lfa Velenciano
NeoIftic:oy la Edld del BnInce-. Squntl..,..P.L.AV.• Valmcia, 1989. pqa. lQO.I23.
SERNAUEU, C UJTART y PASCtJAL: Op. m.. - . 3.
4, 8 i G7.
PASCUAL: Op. ril. _
f A8CUAL i CUlTART': Op. rit. noca 10.

- 185-

en~

el

[page-n-186]
J . u.. PASCUAL

20

,----

Fi" 6.-8lt".cI6 deI. Jaciment. d el NeoUtic
d'Alcoi I r. Sura d e Mariola:

[IB

,

-'.:

.. ~ ..

I

(ca. 2800-2200 •.C.l e ntNI el marfil e.querre d el riu

* CoveU. amb tlnte rr&mll!.Dta múltiplell d e ¡'A1berTi.
•
Abric d e l'EKurru~Dia.

•

Poblat• . De S ud .. Nord: Le. Jovad Q (Coce ntaina), l'A!e6dia (CoeentaiD.), BeDatalre-Pequ i. (COCflnt. ina·M uro), Niu e t O'Alqu e r ia d'Al! n a r ), Mar,e. Alt. (Muro) I Alt d el PUD.llÓ
(Muro).

-186-

[page-n-187]
L'ABRIC DE L'ESCURRUPtNIA

21

rrupènia, evidència l'emplaçament d'una sèrie de poblats del NIIB, dels quals es coneixen estructures excavades al subsòl. Les sitges són les més nombroses, amb més d'un
ce ntenar documentades a Jovades, dues a l'Alcúdia, s is a Benataire-Pequís, nou a
Niuet i una a Muro,
Aquest tipus d'estructura subterrània s'ha utilitzat ocasionalment com a sepultura
en jaciments andalusos i extremenys de la primera meitat del 111 mil.lenar:i BC: Campo
Real i Acebuchal (62), El Garcel (63) i en la Pijotilla, on s'ha pogut comprovar que la
sitja s'havia construït originàriament amb una finalitat diferent a la funerària (64), fet
extensible als altres jaciments on s6n poques les sitges que contenen restes humanes
comparades amb les que no s'han utilitzat com a sepultura,
Al País Valencià, les sitges només han tingut un ús funerari durant l'Horitz6 campaniforme: Atarc6 (Bèlgida) (65) i Vtl.la Filomena (Vila-Real) (66), encara que perdura
el costum d'enterrar en coves,
Cap de les sitges del NeolItic llB valencià excavades fins a l'actualitat no han donat
restes humanes, La seua funcionalitat original més probable sembla ser la de dipòsits
de cereals (67),
Durant el In mil.lenari les necròpolis s'allunyen dels poblats, Els seus habitants
utilitzaven com a sepultures les petites coves i abrics situades a l'inici de les elevacions
que voregen les terres planes on s'assenten, de les quals tenim abundants exemples en
terres valencianes i murcianes (68), en ocasions situades a una distància considerable,
Els enterraments de l'Escurrupènia fàcilment es podem posar en relació amb els hàbitats situats en les terres baixes pròximes, encara que resulta dificil associar-los a un
poblat concret, Les Jovades, l'Alcúdia i Benataire-Pequís s6n els més pròxims, a poc
més de 2'5 Krn , en línia recta, mentre que Marges Alts i Niuet es troben a 3 i 4 Km, respectivament,
Aquest model també s'observa en altres comarques valencianes com ara la VaU d'Albaida, on l'Arenal de la Costa es troba a una distància de 2/2'5 Km , del grup de coves
d'enterrament més pròximes (69), o l'Alt Vinalopó, on La Macolla dista de La Serra de
la Vila més de 3 Km , (70),
En altres casos les necròpolis estan més pròximes com es constata en Les Llometes,
situada a uns 300 metres de les sitges d'Horta Major (Alcoi) (71),
En tot cas, l'allunyament dels llocs funeraris de les zones d'hàbitat és un tret ben
documentat en el III mjl.lenari, si bé resulta difícil d'establir el seu origen, donat el to-

(61:) BONSOR: Op. dI. nola 52, plr. 99.
(63) G. GOSSt: oAijoroque, ..1Mión ~ÜCI. ;nic:iA! de 100 pt'O'rincia de AI......... . Am puri.u, UI, Ban:elona, 1941 , 1>11. 164.
(64) V. HORTAOO:.El Calco1ft.ic:o e:n 100 Cue .... Media del Guadiana "1 la nem!poli. de le Pijocma •. " - de la M... Redor>da aabre
!M galieiamo f'eninwlar, Madrid, 1986, pl,g. 63.
(66) M. .JORNET: .f'Tehi.toria de IUJaidL , •. Atdtivo de Prelliltoria t.en.. ti .... I, Valencia, 1929, pic. 113.
(56) F. ESTtvEz: oCerimica de cuerd.u en 100 PI.ana de CuteIl6n •. AI:tu IV Seai6n Conp.o de Pr-ehIatori'"1 f'nM.ohiatorie, Madrid,
1964, plp.. MJ.663.
(67) PASCUAJ..: Op. cif. nou ~ , plp. 47-49.
(68) PABCUAl..: Op. cif. nou l, ..... 166.
C
II9) A. Rl8tRA: .Prehlltàrie, ant4Wt.et ; lpoca alt medieval • Onti"Y"" t.: apr"Ol ,...,t. 1IJ8II..89, p6aa. 1·24.
(7'0) SOLER: Op. ~ not.e 43.
(?I) PASCUAJ..:Op.~ _ 3 1, pq.M.

- 187-

[page-n-188]
J . LL. PASCUAL

22

tal desconeixement de necròpolis datables en el IV mil.lenari. Del Neolític l només
comptem amb l'enterrament de Sarsa i a mb notícies de restes humanes en altres coves
d'hàbitat (72) que, a falta d'excavacions en poblats a l'aire lliure del mateix període, donen un model diferent al de les necròpolis clarament diferenciades dels poblats que ob·
servem durant el Neolític Il.

('2) CASANOVA: Op. c;L nota 53 .

-186-

[page-n-189]