Ramaders i caçadors. La gestió dels recursos animals
Carmen Tormo Cuñat
2005
[page-n-1]
[ 88 ]
[page-n-2]
Ramaders i caçadors.
La gestió dels recursos animals
Carmen Tormo Cuñat
Museu de Prehistòria-SIP
Les restes de fauna que apareixen als jaciments arqueològics (ossos, dents, banyes i petxines) aporten una informació valuosa sobre les espècies animals del passat, sobre
l’economia ramadera i cinegètica de les poblacions que
habitaven aquests indrets i sobre les característiques mediambientals del seu entorn. La disciplina que s’encarrega de
l’estudi d’aquests materials es denomina arqueozoologia.
A partir d’aquestes restes, els estudis arqueozoològics tracten d’obtindre dades relatives a la taxonomia
i l’anatomia dels animals, el seu estat de conservació, a
més de determinar el nombre mínim d’individus de cada
espècie, l’edat de mort, el sexe, etc., tot això amb l’objectiu d’establir la relació que tenien les comunitats passades amb la fauna, i respondre a preguntes com ¿per a
què utilitzaven els animals? o ¿quins recursos aportaven
el bestiar o les espècies caçades? En definitiva, l’arqueozoologia pretén fer una reconstrucció de l’economia es-
< Costella dentada.
tablint la interacció home-animal al llarg de la història
(Silver, 1980; Klein i Cruz-Uribe, 1984; Davis, 1989; Chaix
i Méniel, 2005).
La major part de les restes trobades a la Lloma de
Betxí són conseqüència dels rebutjos de menjar i generalment es troben molt fragmentades. Menys habituals
són les que apareixen en contextos culturals o funeraris,
potser com a ofrenes, que es conserven millor. Les modificacions observades en els ossos són nombroses i de
diversa procedència. S’han documentat fractures, talls i
incisions relacionats amb les pràctiques carnisseres. Els
carnívors, en concret els gossos, també han deixat marques de mossos, fet que fa suposar que van ser alimentats
amb les deixalles del menjar. Altres alteracions registrades són les postdeposicionals que són les modificacions
que pateixen les restes després de ser abandonades i/o
soterrades (Lyman, 2008).
[ 89 ]
[page-n-3]
Ovella/Cabra
Boví
Porc
Cérvol
Conill
Altres
Representació de les principals espècies documentades a
la Lloma de Betxí.
[ 90 ]
En un estudi arqueozoològic és molt important
establir les edats de mort de les espècies documentades ja que ens permeten conéixer el mode de gestió del
bestiar, és a dir, si aquest es destina per al consum de
carn, per l’obtenció de productes secundaris, com la llet
o la llana, o com a força de treball (càrrega, transport,
tir); i, en el cas dels animals silvestres, quin tipus de caça
(oportunista o selectiva).
Al poblat de la Lloma de Betxí s’han identificat
restes d’espècies domèstiques i silvestres (Sarrión, 1998;
Tormo i de Pedro, 2013). Ambdós grups apareixen amb
una freqüència semblant, encara que el grup dels domèstics ha proporcionat una quantitat més gran de restes
(58,7%) que el dels silvestres (41,3%).
La cabanya ramadera estaria formada principalment per un ramat d’ovelles (Ovis aries) i cabres (Capra
hircus), a més d’un ramat menys nombrós de bovins
(Bos taurus) i porcs (Sus domesticus). D’altra banda, i
dins d’aquest grup domèstic, es troben els gossos (Canis
familiaris).
Les ovelles i les cabres es van explotar per a obtindre carn i productes secundaris com la llet, el formatge i la llana. Les edats de mort mostren totes les cohorts
d’edat, és a dir, se sacrifiquen nounats i cries menors de
tres mesos per a aconseguir la llet de les mares, individus
juvenils i subadults que ja han aconseguit un pes estimable per al consum de carn, i també adults entre tres i sis
anys. Això indica que la comunitat viva principal d’aquest
ramat es compondria d’individus adults joves entre dos i
tres anys, destinats a la reproducció i l’obtenció de llet. El
manteniment d’alguns individus fins als sis anys podria
estar relacionat amb l’elaboració de llana. L’explotació
del bestiar boví també està basada en un model mixt
de producció de carn i llet, encara que alguns individus
serien sustentats fins a l’edat senil per a ser utilitzats com
a força de treball. Els porcs són aprofitats per al consum
carni i se sacrifiquen preferentment entre els sis i els
dèsset mesos d’edat.
A més de ramaders, els habitants de la Lloma de
Betxí també eren caçadors. La varietat d’espècies abatudes és àmplia, encara que se centra principalment en el
[page-n-4]
Fragment proximal de fèmur d’ovella (Ovis aries) menor de dos
anys d’edat. Les fletxes indiquen les incisions causades per un
ganivet durant el descarnament.
Ramaders i caçadors. La gestió dels recursos animals. Carmen Tormo Cuñat
cérvol, les restes del qual només són superades per les de
les ovelles i les cabres. El conill també és un taxó recurrent,
encara que en menor grau que el cérvol.
Les espècies silvestres documentades en el jaciment són el cérvol (Cervus elaphus), el porc senglar
(Sus scrofa), el cabirol (Capreolus capreolus), la rabosa (Vulpes vulpes), el conill (Oryctolagus cuniculus), la
llebre (Lepus granatensis), la perdiu (Alectoris rufa), el
teixó (Meles meles), la tortuga leprosa (Mauremys leprosa), el gripau comú (Bufo bufo), el fardatxo ocel·lat
(Lacerta lepida), i la colobra (Elaphe sp.). Els recursos
que poden aportar aquests taxons són la carn, les pells,
els ossos i les banyes, com a matèria primera, a més de
tendons, greix, etc.
La distribució espacial de les restes de fauna ha
coadjuvat a determinar la funcionalitat d’algunes zones
del poblat. Els ossos apareixen majoritàriament fora de
les estances edificades (62,3 %), i aquestes queden prou
netes de despulles. L’Habitació I és l’estança amb més
quantitat de restes (5,5 %) i espècies, tant domèstiques
com silvestres. Abunden les ovelles, les cabres, el cérvol i
el conill, encara que també s’hi documenten bovins, porc,
porc senglar, rabosa, llebre, perdiu, tortuga i fardatxo.
[ 91 ]
[page-n-5]
[ 92 ]
[page-n-6]
< Depòsit amb restes òssies de tres ovelles.
Campanya d’excavació de 2013.
informació sobre les pràctiques ramaderes i cinegètiques
de les comunitats prehistòriques de l’edat del bronze a la
zona valenciana. Durant aquesta època la ramaderia s’ha
consolidat com a base econòmica, juntament amb l’agricultura, als poblats peninsulars. El bestiar no es considera únicament com a productor de carn sinó també com
a font de productes secundaris amb possibilitat de crear
un excedent i, per tant, susceptible d’intercanvi (Martínez
Valle i Iborra, 2001-2002; Iborra i Sanchis, 2011).
Ramaders i caçadors. La gestió dels recursos animals. Carmen Tormo Cuñat
Entre les restes de cérvol destaquen, per la gran quantitat que hi ha, les de banyes, algunes d’elles amb marques
de manipulació. És possible que aquesta estança fóra
utilitzada com a rebost i cuina, i potser com a taller per a
la fabricació d’objectes d’os o de banya.
Però on s’acumula la major quantitat de restes
és en el sector oest (14,6 %) i, sobretot, en el sector est
(47,7 %), que són les zones que envolten les estances, i
que van poder actuar com a femers del poblat.
Cal destacar, per la seua singularitat, la troballa
d’alguns depòsits especials al sector est. Es tracta de les
restes d’un gos amb marques d’escorxament i evisceració, localitzat al costat d’un enterrament humà (Sanchis i
Sarrión, 2004); les restes d’un esquelet complet de cabra
prenyada (Tormo i de Pedro, 2013), i dos depòsits més
amb algunes parts anatòmiques d’ovelles i cabres difícils
d’interpretar de moment.
D’aquesta manera, els estudis arqueozoològics
duts a terme a la Lloma de Betxí ens aporten una valuosa
[ 93 ]
[page-n-7]
[ 88 ]
[page-n-2]
Ramaders i caçadors.
La gestió dels recursos animals
Carmen Tormo Cuñat
Museu de Prehistòria-SIP
Les restes de fauna que apareixen als jaciments arqueològics (ossos, dents, banyes i petxines) aporten una informació valuosa sobre les espècies animals del passat, sobre
l’economia ramadera i cinegètica de les poblacions que
habitaven aquests indrets i sobre les característiques mediambientals del seu entorn. La disciplina que s’encarrega de
l’estudi d’aquests materials es denomina arqueozoologia.
A partir d’aquestes restes, els estudis arqueozoològics tracten d’obtindre dades relatives a la taxonomia
i l’anatomia dels animals, el seu estat de conservació, a
més de determinar el nombre mínim d’individus de cada
espècie, l’edat de mort, el sexe, etc., tot això amb l’objectiu d’establir la relació que tenien les comunitats passades amb la fauna, i respondre a preguntes com ¿per a
què utilitzaven els animals? o ¿quins recursos aportaven
el bestiar o les espècies caçades? En definitiva, l’arqueozoologia pretén fer una reconstrucció de l’economia es-
< Costella dentada.
tablint la interacció home-animal al llarg de la història
(Silver, 1980; Klein i Cruz-Uribe, 1984; Davis, 1989; Chaix
i Méniel, 2005).
La major part de les restes trobades a la Lloma de
Betxí són conseqüència dels rebutjos de menjar i generalment es troben molt fragmentades. Menys habituals
són les que apareixen en contextos culturals o funeraris,
potser com a ofrenes, que es conserven millor. Les modificacions observades en els ossos són nombroses i de
diversa procedència. S’han documentat fractures, talls i
incisions relacionats amb les pràctiques carnisseres. Els
carnívors, en concret els gossos, també han deixat marques de mossos, fet que fa suposar que van ser alimentats
amb les deixalles del menjar. Altres alteracions registrades són les postdeposicionals que són les modificacions
que pateixen les restes després de ser abandonades i/o
soterrades (Lyman, 2008).
[ 89 ]
[page-n-3]
Ovella/Cabra
Boví
Porc
Cérvol
Conill
Altres
Representació de les principals espècies documentades a
la Lloma de Betxí.
[ 90 ]
En un estudi arqueozoològic és molt important
establir les edats de mort de les espècies documentades ja que ens permeten conéixer el mode de gestió del
bestiar, és a dir, si aquest es destina per al consum de
carn, per l’obtenció de productes secundaris, com la llet
o la llana, o com a força de treball (càrrega, transport,
tir); i, en el cas dels animals silvestres, quin tipus de caça
(oportunista o selectiva).
Al poblat de la Lloma de Betxí s’han identificat
restes d’espècies domèstiques i silvestres (Sarrión, 1998;
Tormo i de Pedro, 2013). Ambdós grups apareixen amb
una freqüència semblant, encara que el grup dels domèstics ha proporcionat una quantitat més gran de restes
(58,7%) que el dels silvestres (41,3%).
La cabanya ramadera estaria formada principalment per un ramat d’ovelles (Ovis aries) i cabres (Capra
hircus), a més d’un ramat menys nombrós de bovins
(Bos taurus) i porcs (Sus domesticus). D’altra banda, i
dins d’aquest grup domèstic, es troben els gossos (Canis
familiaris).
Les ovelles i les cabres es van explotar per a obtindre carn i productes secundaris com la llet, el formatge i la llana. Les edats de mort mostren totes les cohorts
d’edat, és a dir, se sacrifiquen nounats i cries menors de
tres mesos per a aconseguir la llet de les mares, individus
juvenils i subadults que ja han aconseguit un pes estimable per al consum de carn, i també adults entre tres i sis
anys. Això indica que la comunitat viva principal d’aquest
ramat es compondria d’individus adults joves entre dos i
tres anys, destinats a la reproducció i l’obtenció de llet. El
manteniment d’alguns individus fins als sis anys podria
estar relacionat amb l’elaboració de llana. L’explotació
del bestiar boví també està basada en un model mixt
de producció de carn i llet, encara que alguns individus
serien sustentats fins a l’edat senil per a ser utilitzats com
a força de treball. Els porcs són aprofitats per al consum
carni i se sacrifiquen preferentment entre els sis i els
dèsset mesos d’edat.
A més de ramaders, els habitants de la Lloma de
Betxí també eren caçadors. La varietat d’espècies abatudes és àmplia, encara que se centra principalment en el
[page-n-4]
Fragment proximal de fèmur d’ovella (Ovis aries) menor de dos
anys d’edat. Les fletxes indiquen les incisions causades per un
ganivet durant el descarnament.
Ramaders i caçadors. La gestió dels recursos animals. Carmen Tormo Cuñat
cérvol, les restes del qual només són superades per les de
les ovelles i les cabres. El conill també és un taxó recurrent,
encara que en menor grau que el cérvol.
Les espècies silvestres documentades en el jaciment són el cérvol (Cervus elaphus), el porc senglar
(Sus scrofa), el cabirol (Capreolus capreolus), la rabosa (Vulpes vulpes), el conill (Oryctolagus cuniculus), la
llebre (Lepus granatensis), la perdiu (Alectoris rufa), el
teixó (Meles meles), la tortuga leprosa (Mauremys leprosa), el gripau comú (Bufo bufo), el fardatxo ocel·lat
(Lacerta lepida), i la colobra (Elaphe sp.). Els recursos
que poden aportar aquests taxons són la carn, les pells,
els ossos i les banyes, com a matèria primera, a més de
tendons, greix, etc.
La distribució espacial de les restes de fauna ha
coadjuvat a determinar la funcionalitat d’algunes zones
del poblat. Els ossos apareixen majoritàriament fora de
les estances edificades (62,3 %), i aquestes queden prou
netes de despulles. L’Habitació I és l’estança amb més
quantitat de restes (5,5 %) i espècies, tant domèstiques
com silvestres. Abunden les ovelles, les cabres, el cérvol i
el conill, encara que també s’hi documenten bovins, porc,
porc senglar, rabosa, llebre, perdiu, tortuga i fardatxo.
[ 91 ]
[page-n-5]
[ 92 ]
[page-n-6]
< Depòsit amb restes òssies de tres ovelles.
Campanya d’excavació de 2013.
informació sobre les pràctiques ramaderes i cinegètiques
de les comunitats prehistòriques de l’edat del bronze a la
zona valenciana. Durant aquesta època la ramaderia s’ha
consolidat com a base econòmica, juntament amb l’agricultura, als poblats peninsulars. El bestiar no es considera únicament com a productor de carn sinó també com
a font de productes secundaris amb possibilitat de crear
un excedent i, per tant, susceptible d’intercanvi (Martínez
Valle i Iborra, 2001-2002; Iborra i Sanchis, 2011).
Ramaders i caçadors. La gestió dels recursos animals. Carmen Tormo Cuñat
Entre les restes de cérvol destaquen, per la gran quantitat que hi ha, les de banyes, algunes d’elles amb marques
de manipulació. És possible que aquesta estança fóra
utilitzada com a rebost i cuina, i potser com a taller per a
la fabricació d’objectes d’os o de banya.
Però on s’acumula la major quantitat de restes
és en el sector oest (14,6 %) i, sobretot, en el sector est
(47,7 %), que són les zones que envolten les estances, i
que van poder actuar com a femers del poblat.
Cal destacar, per la seua singularitat, la troballa
d’alguns depòsits especials al sector est. Es tracta de les
restes d’un gos amb marques d’escorxament i evisceració, localitzat al costat d’un enterrament humà (Sanchis i
Sarrión, 2004); les restes d’un esquelet complet de cabra
prenyada (Tormo i de Pedro, 2013), i dos depòsits més
amb algunes parts anatòmiques d’ovelles i cabres difícils
d’interpretar de moment.
D’aquesta manera, els estudis arqueozoològics
duts a terme a la Lloma de Betxí ens aporten una valuosa
[ 93 ]
[page-n-7]